Move multiple translations

[apertium.git] / apertium2-documentation-ca / apertium2doc.tex

\documentclass [10pt,a4paper]{book}
\usepackage[dvips]{graphicx}
\usepackage{rotating}
\usepackage{palatino,helvet}
\usepackage[catalan]{babel}
\usepackage[latin1]{inputenc}
\usepackage{sectsty}
\usepackage{alltt}
\usepackage[small,bf]{caption}
\usepackage{url}
\usepackage{rotating}
\usepackage{longtable}

 \newcommand{\notavisible}[1]{   \begin{small}
   \begin{quote} 
   \begin{sf}
   [#1]    \end{sf}
   \end{quote}
   \end{small}
 }

  \newcommand{\nota}[1]{}



  \title{\sffamily\bfseries Documentació de les modificacions al
    sistema de traducció automàtica Apertium per al projecte
    \emph{Traducció Automàtica de Codi Obert per al Català}}

\author{Grup Transducens\\ Universitat d'Alacant}

\begin{document}
\pagestyle{headings}
%\maxtocdepth{subsubsection}
%\maxtocdepth{paragraph}

%\settocdepth{subsubsection}

\maketitle


\newpage \thispagestyle{empty} 

\bigskip
\begin{quote}
  Copyright \copyright 2006 Grup Transducens, Universitat d'Alacant.\\
  S'atorga permís per a copiar, distribuir i/o modificar aquest
  document sota els termes de la Llicència de Documentació Lliure de
  GNU, Versió 1.2 o qualsevol altra versió posterior publicada per la
  \textit{Free Software Foundation}; sense seccions invariants ni
  texts de portada o de contraportada. Una còpia de la llicència es
  pot consultar en \url{http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html}.  Una
  traducció no oficial al català d'aquesta llicència pot llegir-se en
  \url{http://www.softcatala.org/llicencies/fdl-ca.html}.
\end{quote}
\bigskip


\newpage
\tableofcontents

\notavisible{Faena per fer (mlf):
  \begin{itemize}
  \item El document no diu encara res de metaparadigmes. En cal una descripció.
  \item Caldria demanar comentaris a Marta Villegas com a usuària del document perquè ens indique parts fosques, possibles suggeriments, etc.
  \item Hi ha bastants vacil·lacions en la terminologia usada per a referir-se a conceptes i en els noms usats per als programes.
\item He intentat substituir en cada cas l'expressió \emph{per defecte} per una altra més adequada; però caldrà distingir en quin cas ens trobem en cada cas.
  \end{itemize}
}
\chapter{Mòdul de transferència estructural}
\label{ss:transfer}

\notavisible{El contingut d'aquest capítol modifica la secció 3.4 de
  la documentació d'Apertium, pàg. 60.}

\section{Introducció}

La necessitat d'una nova arquitectura de transferència per a Apertium
apareix amb el requeriment de la implementació de traductors per a parells
de llengües menys emparentats que els que fins ara s'han tractat.

L'arquitectura de transferència d'Apertium es basa en la manipulació
automàtica de determinats patrons d'aparició de paraules
mit\-jan\-çant regles definides per l'usuari. Aquest model l'anomenem
\textit{transferència sintàctica superficial}. Una visió
esquemàtica del sistema ens mostra una estructura que considera dos
nivells des del punt de vista de la naturalesa de les dades: un nivell
bàsic que denominem \textit{nivell lèxic}, que s'ocupa de les paraules
i de les operacions de consulta i modificació de les seues
característiques (lema i etiquetes), a més de la traducció de lemes
individuals mit\-jan\-çant consultes al diccionari bilingüe; i un
altre nivell que denominem \textit{nivell de patrons de paraules}, que
s'encarrega de fer, quan convé, reordenaments amb les paraules que
constitueixen aquests patrons, així com canvis en les característiques
de les paraules que depenguen de cada patró concret que haja sigut
detectat. Tot aquest processament de detecció i manipulació lèxica i
de patrons es du a terme en una única passada.

Com a contrast, la nova arquitectura de transferència, que anomenarem
Apertium 2, es defineix com un sistema de transferència lèxica avançada
en tres nivells i tres passades. Els dos primers nivells, el nivell
lèxic i el de patrons, són homòlegs als del transfer d'Apertium. El
nou nivell que apareix és un nivell de \emph{patrons de patrons} de
paraules. L'objectiu de la existència d'aquest nou nivell de
processament és permetre la manipulació i la relació de patrons
de patrons de paraules de manera similar a com es tracten les paraules
en els patrons de paraules d'Apertium.

Amb aquesta nova estructura de nivells es pretén que hi haja un
tractament més adequat de totes les transformacions que es requereixen
per a traduir d'una llengua a una altra. Per això s'ha de posar de
manifest que la identificació de patrons de paraules en Apertium no ha
de coincidir amb la identificació de patrons en Apertium 2: es pretén
que els patrons en Apertium 2 tinguen un \textit{esperit}
de sintagmes que no tenien en Apertium. Per aquesta raó utilitzarem
el terme \textit{segment} (en anglès \textit{chunk}), per a
referir-nos a les seqüències de paraules d'Apertium 2.

L'arquitectura de transferència d'Apertium 2 s'organitza en tres
passades. Seguint el model de processament d'Apertium, aquestes tres
passades són realitzades per tres mòduls (programes) diferents:

\begin{itemize}
\item \texttt{transfer} (intrachunk): identifica els segments, realitza
  la traducció paraula per paraula, així com certes operacions de
  reordenament i propagació d'informació morfosintàctica dins del
  segment (per exemple, per a establir-hi la concordança). A més, crea
  els segments perquè siguen tractats pel mòdul següent.
\item \texttt{interchunk}: aquest mòdul rep els segments construïts
  per l'\texttt{in\-tra\-chunk} i permet reordenar-los,
  modificar la ``informació sintàctica'' associada a cada segment i, finalment,
  imprimir els segments en l'ordre nou i amb les característiques
  noves en l'eixida, creant segments nous si és necessari.
\item \texttt{postchunk}: aquest mòdul rep els segments modificats
  per l'interchunk i realitza tasques finals de modificació de les
  paraules contingudes en cada segment i d'impressió del text
  contingut en els segments en el format que accepta el generador.
\end{itemize}

L'especificació concreta de les tasques de cada mòdul es troba en les
seccions corresponents.

\section{Format dels segments}
\label{sec:format}

\notavisible{El document presenta una vacil·lació entre les denominacions
\emph{intrachunk} i \emph{transfer}; caldria elegir una i usar-la en tot el
document.}

La comunicació entre els mòduls \texttt{intrachunk} i
\texttt{interchunk}, al igual que la comunicació entre
\texttt{interchunk} i \texttt{postchunk}, es du a
terme mit\-jan\-çant seqüències de segments. Definim $C$ com una
\emph{seqüència de segments}, que té la forma:
$$
C=b_{0}c_{1}b_{1}c_{2}b_{2} \ldots b_{k-1}c_{k}b_{k}
$$

On cada $b_i$ és un \textit{superblanc}, i cada $c$ és un \emph{segment}. Un
segment $c$ es defineix com a una cadena
\verb!^!$F$\verb!{!$W$\verb!}$! que conté la següent
informació:

\begin{itemize}
\item $F$ és el \emph{pseudolema del segment}, i és una cadena que
  té la forma $fE$, on $f$ és el \textit{pseudolema} del segment, i
  $E=e_{1}e_{2} \ldots$ es una seqüència de etiquetes morfològiques
  denominades \emph{etiquetes del segment}. La modificació d'aquestes
  etiquetes provocarà la modificació de la informació morfològica de
  les paraules dins del segment que estiga enllaçada a aquests
  paràmetres.
\item $W=b_{0}w_{1}b_{1}w_{2}b_{2} \ldots w_{k}b_{k}$ és la seqüència de
  paraules $w_i$ enviada pel transfer,
\notavisible{Ací cal canviar \emph{transfer} per una altra denominació més
adequada} amb els \textit{superblancs}
  $b_i$ intercalats. Aquestes paraules es troben en el mateix format
  d'Apertium, és a dir, una paraula individual
  $w_i=$\verb!^!$l_{i}E_{i}$\verb!$! conté lema $l_i$ i etiquetes $E_i$, algunes
  de les quals poden ser \emph{referències o enllaços a les etiquetes} del segment i
  es designen amb números naturals \texttt{<1>}, \texttt{<2>},
  \texttt{<3>}, etc. Aquestes referències a etiquetes corresponen, en
  l'ordre especificat, amb les etiquetes d'$E$.
\end{itemize}

Un exemple d'ús d'aquest format és el següent:

\begin{small}
\begin{alltt}
\verb!^!det_nom<SN><m><pl>\verb!{^!el<det><def><2><3>$[ 
<a href="http://www.ua.es">]^gat<n><2><3>$\verb!}$![</a>]
\end{alltt}
\end{small}

Els caràcters \verb!{! i \verb!}!, quan estiguen presents en el text
original, hauran de ser protegits amb una barra invertida \verb!\! al
davant.

\subsection{Tractament de majúscules i minúscules}
\label{ss:majuscules}
Per a cada segment, la informació de majúscules i minúscules de les paraules ve determinada
per la informació de majúscules i minúscules del
pseudolema del segment, tenint en compte aquestes condicions:

\begin{itemize}
\item Si totes les lletres del pseudolema estan en minúscules: l'estat de majúscules i
  minúscules no es modifica.
\item Si la primera lletra del pseudolema està en majúscules i la
  resta en minúscules: en la generació en el mòdul
  \texttt{trans\-fer\--post}, es farà que la primera lletra que
  resulte de tots els possibles canvis d'ordre dels mots del segment estiga en majúscules.
\notavisible{Crec que aquí hauria de dir \texttt{postchunk} i no
\texttt{transferpost}.}
\item Si totes les lletres del pseudolema estan en majúscules: totes
  les paraules romandran en majúscules.
\end{itemize}

Una requisit és que les paraules de l'interior del segment no
comencen per majúscules si no es tracta de noms propis, per tal
d'evitar que l'últim mòdul busque quina és la paraula que ha de perdre
la majúscula, si n'hi ha. Aquesta tasca correspon al mòdul
\texttt{trans\-fer\--in\-tra\-chunk} 
\notavisible{Ací no hauria de dir \texttt{intrachunk} només?}
i es fa mitjançant una macro o
algun mecanisme similar.

\section{Programa \texttt{transfer} (\texttt{intrachunk})}

Aquest programa és l'hereu més directe del mòdul de transferència
d'Apertium. De fet, un dels objectius del disseny d'aquest programa
és que siga plenament compatible amb l'actual mòdul de transferència.

\subsection{Entrada/eixida}

\begin{itemize}
\item Entrada: dades amb el format d'eixida del \texttt{pretransfer}, és a dir,
  amb les cues invariants dels multimots desplaçats a una posició
  anterior a qualsevol etiqueta.
\item Eixida: segments (chunks), perquè el mòdul següent els
  detecte i realitze operacions amb ells.
\end{itemize}

\subsection{Fitxers de dades}

\notavisible{Explicar millor això de l'únic fitxer de configuració}
Aquest programa usa un únic fitxer de configuració i un fitxer
precompilat de detecció de patrons calculat a partir del primer, de
manera idèntica a Apertium. El nom del fitxer de patrons tindrà 
l'extensió \texttt{.t1x}. Com que \texttt{intrachunk} es qui fa la
consulta del diccionari bilingüe, aquest (en forma compilada) també
s'ha d'aportar al programa.

\notavisible{Potser seria bona idea esmentar en quina secció s'explica el
compilador a què es fa referència}

La DTD d'aquest fitxer de dades s'especifica en l'apèndix
\ref{ss:dtdtransfer}.

\subsection{Detecció de patrons}

El sistema de detecció de regles d'aquest mòdul serà el mateix que en
el mòdul de transferència actual d'Apertium. El programa
\texttt{a\-per\-tium-pre\-trans\-fer} 
\notavisible{Vacil·lació terminològica \texttt{pretransfer}.}
és necessari per a adaptar el format
d'eixida de l'etiquetador a l'entrada que reconeix el mòdul de
transferència. En posteriors versions d'Apertium no es descarta que es
modifique el \textit{desambiguador categorial} perquè faça la feina del
\texttt{apertium-pretransfer}.
\notavisible{També hem d'unificar la terminologia d'altres mòduls:
\emph{desambiguador categorial}, \emph{etiquetador}; tal com està redactat
el paràgraf es podria pensar que són dues coses diferents.}

\subsection{Especificació de les accions associades}

És bàsicament similar a l'actual mòdul de transferència d'Apertium,
amb les següents incorporacions:

\begin{itemize}
\item Especificació de l'acció implícita en l'element arrel
  \texttt{<transfer>}. Aquest element té l'atribut opcional
  \texttt{default} que pot tenir els valors \texttt{lu} (valor per
  defecte) o \texttt{chunk} depenent de si es vol que el transfer
  funcione a la manera d'Apertium 1 o d'Apertium 2, respectivament.
\item Atribut \texttt{comment} (opcional) per als elements
  \texttt{<rule>}. Les regles tindran a partir d'ara un comentari que
  permetrà d'incloure informació que s'usarà per a documentació.
\item Generació de segments (chunks): l'etiqueta \texttt{<chunk>} és una etiqueta d'un nivell més alt
  que \texttt{<lu>} (\textit{lexical unit}) que
  permet generar segments amb les característiques que han sigut
  especificades a la secció anterior; \texttt{<chunk>} i té els següents atributs:
  \begin{itemize}
  \item \texttt{name} (opcional): pseudolema del segment. Una
    cadena que permeta d'identificar el pseudolema del segment.
  \item \texttt{namefrom} (opcional): pseudolema del segment, obtingut
    d'una variable. És obligatori especificar bé \texttt{name} o bé
    \texttt{namefrom}.
  \item \texttt{case} (opcional): variable que serveix per a obtenir
    la informació de majúscules o minúscules d'una variable i
    aplicar-la al lema especificat bé per \texttt{name}, bé per
    \texttt{namefrom}.
  \end{itemize}
\item Cada chunk comença per una instrucció \texttt{<tags>}, que no
  permet especificar cap atribut, la qual, per la seua part, conté una
  o més instruccions individuals \texttt{<tag>}.
\item Les instruccions \texttt{<tag>} no tenen atributs. Dins d'elles
  es pot posar qualsevol instrucció que torne com a valor una cadena:
  \texttt{<lit>}, \texttt{<var>}.
\item Les instruccions \texttt{<clip>} tenen un nou atribut opcional:
  \texttt{link-to}, que serveix per a especificar una etiqueta
  \verb!<!\textit{valor de link-to}\verb!>! en comptes de 
\notavisible{Es ``en comptes de'' o ``addicionalment a''?}
la
  informació que continga el \texttt{<clip>} en la resta d'atributs.
  Aquesta informació és prescindible però pot servir com a
  documentació de l'origen de la decisió lingüística.
\end{itemize}

Veiem amb un exemple l'ús de l'element \texttt{<chunk>}:

\begin{alltt}
<out>
  <chunk name="adj-nom" case="variableCase">
    <tags>
      <tag><lit-tag v="SN"/></tag>
      <tag><clip pos="2" side="tl" part="gen"/></tag>
      <tag><clip pos="2" side="tl" part="nbr"/></tag>
    </tags>
    <lu>
      <clip pos="2" side="tl" part="lemh"/> 
      <clip pos="2" side="tl" part="a_nom"/>
      <clip pos="2" side="tl" part="gen" link-to="2"/>
      <clip pos="2" side="tl" part="nbr" link-to="3"/>
    </lu>
    <b pos="1"/>
    <lu>  
      <var n="adjectiu"/> 
      <clip pos="1" side="tl" part="lem"/>  
      <clip pos="1" side="tl" part="a_adj"/>
      <clip pos="2" side="tl" part="gen" link-to="2"/>
      <clip pos="2" side="tl" part="nbr" link-to="3"/>
    </lu> 
  </chunk>
</out>
\end{alltt}

\subsection{Acció implícita}

Els \textit{superblancs} aïllats, que no són detectats per cap patró
d'aquest mòdul s'escriuen en el mateix ordre en què arriben.

L'element arrel del fitxer \texttt{.t1x} de regles del
\texttt{in\-tra\-chunk}, \texttt{<transfer>}, té un
atribut opcional \texttt{default} que pot prendre els valors
\begin{itemize}
\item \texttt{chunk}: en el cas que es vulga que el mòdul genere
  segments trivials amb les paraules que no puga incloure en la
  formació de cap segment o que no hagen sigut especificats. Aquest
  és el cas d'Apertium 2. El nou segment es crearà
  mit\-jan\-çant la traducció de la paraula pel diccionari bilingüe.
  El lema fix dels chunks creats implícitament és
  \texttt{default}.
\item \texttt{lu} (valor implícit): el funcionament actual per
  defecte del mòdul de transferència d'Apertium 1, traduint la paraula
  amb el diccionari bilingüe.
\end{itemize}

A continuació es mostra el resultat del processament implícit d'un
segment que no ha sigut detectat per cap regla del
\texttt{trans\-fer\--in\-tra\-chunk}:
\notavisible{Denominació consistent!!}


\begin{alltt}
^default\verb!{!^that<cnjsub>$\verb!}!$
\end{alltt}

\notavisible{Va sense etiquetes entre \texttt{default} i \texttt{\{}? No caldria dir-ho explícitament?}

\section{Programa \texttt{interchunk}}

\notavisible{És \texttt{apertium-interchunk} o \texttt{interchunk} només?}

El programa \texttt{interchunk} tracta els segments, els reordena i fa els
canvis pertinents en la informació morfosintàctica. Això es fa
mit\-jan\-çant la detecció de patrons de segments (seqüències de
segments). La sintaxi de les instruccions que s'usen per a controlar
el seu funcionament són, amb poques diferències, les mateixes que usa
el programa \texttt{transfer} d'Apertium 1 o el \texttt{intrachunk}
d'Apertium 2, però ha de quedar clar que s'utilitza un arxiu
diferent. Els segments són tractats de forma similar a com es
tracten les paraules en el transfer d'Apertium.
\notavisible{Comprovar la denominació dels programes}

\subsection{Entrada/eixida}

\begin{itemize}
\item Entrada: segments procedents d'\texttt{intrachunk}.
\notavisible{Nom OK?}
\item Eixida: segments possiblement reordenats i amb la informació del
  pseudolema del segment possiblement modificada.
\end{itemize}

\subsection{Fitxers de dades}

Aquest mòdul usa dos fitxers de dades. Un fitxer d'especificació del
comportament del programa \texttt{in\-ter\-chunk}, amb extensió
\texttt{.t2x} pera analogia amb el mòdul anterior, i un
fitxer de patrons precalculats per a accelerar l'anàlisi de l'entrada.
No s'hi inclou el fitxer binari del diccionari bilingüe perquè no
s'usa.
\notavisible{Citar el compilador?}

La sintaxi del fitxer d'especificació és molt similar a la del mòdul
\texttt{in\-tra\-chunk}, i s'especifica en l'apèndix
\ref{ss:dtdinterchunk}.


\subsection{Detecció de regles}

Les regles detecten patrons que estan definits mitjançant seqüències
de pseudoparaules. Aquestes pseudoparaules tenen un format basat en
el format de la forma lèxica de les paraules. Des del punt de vista
pràctic, aquest pseudolema és vist de manera equivalent a com es
\notavisible{L'alternança \emph{pseudolema} i \emph{pseudoparaula} s'ha de resoldre}
veu la forma lèxica d'una paraula en el mòdul
\texttt{in\-tra\-chunk} per a realitzar la detecció.
D'aquesta forma, s'usarà una detecció de patrons amb atributs definits
sobre les pseudoparaules i no sobre les paraules del patró original.


\subsection{Especificació de les accions associades}

Les modificacions en el joc d'instruccions d'aquest mòdul ---respecte
del joc d'instruccions utilitzat en
\texttt{in\-tra\-chunk}--- són les següents:

\begin{itemize}
\item L'element arrel es diu \texttt{<interchunk>} i no especifica cap
  atribut.
\item Desaparició de l'atribut \texttt{side}: aquest mòdul no fa
  servir diccionaris bilingües; per tant l'atribut que indica si la
  part que es consulta és l'origen o la meta no té sentit. Aquest
  atribut era usat fonamentalment en les instruccions \texttt{<out>}.
\item L'etiqueta \texttt{<chunk>} ara s'usa sense atributs,
  senzillament dins de \texttt{<out>} per a delimitar l'eixida de
  segments.
\item L'atribut predefinit \texttt{lem} fa referència al pseudolema
  del segment. De la mateixa manera, l'atribut predefinit
  \texttt{tags} fa referència a les etiquetes del segment. El
  contingut del segment queda com una cua que es pot imprimir
  mitjançant l'atribut implícit \texttt{chcontent}.\notavisible{Només imprimir o s'hi pot fer referència també?}
\notavisible{Dir de quin element són aquests atributs}
\item Tots els valors de \texttt{part}, excepte \texttt{chname},
  accedeixen a la informació del lema i les etiquetes del
  pseudolema de cada segment.
\item A diferencia del que succeeix en el \texttt{trans\-fer\--in\-ter\-chunk},
\notavisible{Denominació!!} no es
  permet d'imprimir una altra cosa que \texttt{<chunk>}s en les instruccions
  \texttt{<out>} en el fitxer d'especificació del comportament
  d'aquest mòdul, i en cap cas paraules soltes.
\end{itemize}

\subsection{Acció implícita}

Al igual que en el mòdul anterior, s'hi ha establert una acció
implícita que escriu sense modificar els segments no reconegut per cap
patró del fitxer d'especificació d'aquest mòdul. Aquesta acció implícita
escriu exactament el que llig, tant si es tracta de chunks com
de blancs.
\notavisible{Atenció a la vacil·lació \emph{regla}/\emph{acció} en la resta del document. Sempre havia cregut que era \emph{regla}=\emph{patró}+\emph{acció}.}

\section{Programa \texttt{postchunk}}

El programa \texttt{postchunk} detecta segments individuals, i per a
cadascun d'ells, executa unes accions especificades. La detecció es
basa en els lemes del segment, 
\notavisible{Seria \emph{en el lema}?}
i no en patrons (no en les etiquetes);
això farà que la detecció en aquest mòdul siga específica per a cada
``nom'' de segment.\notavisible{Quan fixem bé la terminologia hem d'assegurar-nos que la redacció d'aquesta part és l'adequada.}

D'altra banda, el funcionament de la detecció i del processament de
les regles es basa en que les referències a paràmetres es resolen
immediatament després de la detecció, és a dir, les etiquetes
\texttt{<1>}, \texttt{<2>}, etc. són substituïdes automàticament pel
valor dels paràmetres abans de començar el processament. Les posicions
(atribut \texttt{pos}) a les quals es fa referència amb les
instruccions \texttt{<clip>}, etc. corresponen a la posició de les
paraules en l'interior del segment.

També aplica automàticament la política de majúscules (veure secció
\ref{ss:majuscules}) dels lemes de les pseudoparaules cap a les
paraules que són dins del segment.

\subsection{Entrada/eixida}

\begin{itemize}
\item Entrada: segments procedents d'\texttt{in\-ter\-chunk}.
\item Eixida: entrada vàlida del mòdul de generació morfològica d'Apertium.
\end{itemize}

\subsection{Fitxers de dades}

Aquest programa té el seu propi arxiu d'especificació, que tindrà
extensió \texttt{.t3x}. La sintaxi està basada igualment en el
\texttt{transfer} d'Apertium i en el
\texttt{trans\-fer\--in\-ter\-chunk} d'Apertium 2. 
\notavisible{Explicar que no ha de llegir cap fitxer compilat de patrons perquè usa noms i no patrons?}

\subsection{Detecció de regles}

La detecció dels segments es basa en el nom dels segments. Els
segments no detectats reben el processament implícit.

\subsection{Especificació de les accions associades}

Les diferències en les accions amb
\texttt{trans\-fer\--in\-ter\-chunk} són les següents:

\begin{itemize}
\item Prohibició de l'escriptura de segments (\texttt{<chunk>}s) a
  l'eixida: només es poden escriure unitats lèxiques d'un mot
  (\texttt{<lu>}) o de més d'un mot (\texttt{<mlu>}).
\notavisible{Comprovar aquest ítem perquè era incomplet i l'ha completat mlf}
\item Nou atribut de detecció \texttt{name} de \texttt{<pattern-item>},
  que s'usa en la part de \texttt{<pattern>} de les regles de manera
  aïllada, per tal de forçar la detecció dels patrons pel seu nom.
\notavisible{Què vol dir ``de manera aïllada''? Sembla que vulga dir ``de tant en tant''}
\item Tampoc existeix l'atribut \texttt{side} als elements als quals
  és aplicable en el mòdul \texttt{trans\-fer\--in\-ter\-chunk}, per
  la mateixa raó que en \texttt{trans\-fer\--in\-ter\-chunk}: no
  s'accedeix al diccionari bilingüe.
\end{itemize}

\subsection{Acció implícita}

En aquest mòdul l'acció implícita és la d'escriure les paraules de
dins del segment, substituint-hi les referències pels paràmetres del
segment. Serà usada per la major part de segments, ja que es preveu
que aquest mòdul s'utilitze per a casos molts específics en què
calga fer algun processament molt específic.

També s'aplica implícitament la política de majúscules (secció
\ref{ss:majuscules}).

En qualsevol cas, els blancs externs als segments són copiats en el
mateix ordre en el que són llegits, ja que la detecció de segments és
unitària (aquest mòdul no els agrupa).

  

\section{Elements dels formats de transferència}
\label{formatotransfer}

En aquesta secció s'explica el format en el qual s'escriuen les regles
de transferència estructural. En l'apèndix, a les seccions
\ref{ss:dtdtransfer}, \ref{ss:dtdinterchunk} i \ref{ss:dtdpostchunk}
s'ofereix la descripció formal (DTD). Els arxius de regles de
transferència estructural tenen dues parts ben diferenciades: una de
declaració dels elements que s'utilitzaran en les regles i altra de
regles pròpiament dites.

En la part de \textbf{declaració} trobem:

\begin{itemize}
\item Una sèrie de declaracions de \emph{categories lèxiques} que
  especifiquen aquelles formes lèxiques que seran tractades com una
  categoria particular i que seran detectades en els patrons. Hem de
  destacar que el lingüista pot incloure qualsevol informació de la
  forma lèxica per a definir una categoria; les categories poden ser
  molt genèriques (p.e. tots els noms) o molt específiques (p.e. només
  aquells determinants que són demostratius femenins i plurals).
\item Una sèrie de declaracions dels \emph{atributs} que volem
  detectar en les formes lèxiques (com el \emph{gènere}, el
  \emph{nombre}, la \emph{persona} o el \emph{temps}), per a
  realitzar amb ells les operacions de transformació pertinents i
  enviar la informació resultant a la sortida de les regles. En la
  declaració dels atributs s'inclou el nom de l'atribut i els
  possibles valors que pot prendre aquest atribut en una forma lèxica
  (en general es corresponen amb els símbols morfològics que la
  caracteritzen): per exemple, l'atribut de \emph{nombre} pot prendre
  els valors de \emph{singular}, \emph{plural}, \emph{singular-plural}
  (per a formes lèxiques invariables, com \emph{crisis} en espanyol) i
  \emph{nombre per determinar} (per a formes lèxiques de la LM amb
  distinció \emph{singular}--\emph{plural} el nombre de la qual no es
  pot determinar en la traducció perquè la forma lèxica de la LO
  és invariable en nombre). Si dins de la regla, fora del patró, s'ha de
  fer referència a alguna de les categories lèxiques definides en
  el punt anterior (per a sotmetre-les a accions o comprovacions),
  s'han de definir també atributs per a aquestes.
\item Una sèrie de declaracions de variables \emph{globals}, que
  s'usen per a transferir valors d'atributs actius dins de cada
  regla o d'una regla a les quals s'apliquen posteriorment.
\item Una secció de \textit{definició de llistes de cadenes},
  generalment llistes de lemes, que seran utilitzats per a buscar-hi
  un valor que correspongui per a realitzar una transformació
  determinada.
\item Una sèrie de declaracions de \emph{macroinstruccions}; les
  macroinstruccions contenen seqüències d'instruccions d'operacions
  freqüents i es poden incloure en diverses regles (per exemple, una
  macroinstrucció per a assegurar la concordança de gènere i nombre
  entre dues formes lèxiques d'un mateix patró).
\end{itemize}

En \textbf{les regles de transferència estructural} trobem:
\begin{itemize}
\item La definició del patró que serà detectat, especificat com una
  seqüència de categories lèxiques tal com s'han definit en la part de
  declaració. Cap ressaltar que, si la seqüència de formes lèxiques
  concorda amb dues regles diferents, primer, preval la més llarga i,
  segon, per a regles de la mateixa longitud, preval la regla definida
  en primer lloc.
\item La part de processament de les regles, en la qual s'especifiquen les
  accions a realitzar sobre les FLLO i es construeix el patró en la
  LM.
\end{itemize}
\notavisible{Assegurem-nos que totes les sigles estan definides}

A continuació s'expliquen detalladament les característiques de
cadascun dels elements utilitzats.

\subsection{Element \texttt{<transfer>}}

\textit{Només transfer/intrachunk}
\notavisible{Decidim-nos per un nom}

És l'element arrel del mòdul transfer/intrachunk i conté tots els
altres elements de l'arxiu de regles de transferència
estructural d'aquest mòdul.

Té un atribut, \texttt{default}, que pot prendre els valors
\texttt{lu} ---que indica que les paraules implícites han de deixar-se
intactes, i que funcionarà com un transfer d'Apertium 1.0--- o
\texttt{chunk} ---que indica que es crearà d'ofici un segment que
encapsule la paraula no reconeguda perquè puga ser tractada pels
següents mòduls en Apertium 2. El valor implícit és \texttt{lu}.

\subsection{Element \texttt{<interchunk>}}

\textit{Només interchunk}

És l'element arrel del mòdul interchunk  i conté tots els
altres elements de l'arxiu de regles de transferència
estructural d'aquest mòdul.

\subsection{Element \texttt{<postchunk>}}
\notavisible{Atenció a l'ús polisèmic del mot \emph{categoria} en el document}

\textit{Només postchunk}

És l'element arrel del mòdul interchunk  i conté tots els
altres elements de l'arxiu de regles de transferència
estructural d'aquest mòdul.

\subsection{Element de secció de definició de
  categories \\\texttt{<section-def-cats>}}

En aquesta secció es defineixen les categories lèxiques que s'usaran
per a crear els patrons utilitzats en les regles. Cada definició es
realitza amb un \texttt{<\textbf{def-cat}>}.

\subsection{Element de definició de categories \texttt{<def-cat>}}

Cada definició de categoria té un nom \texttt{n} obligatori com per
exemple \texttt{det}, \texttt{adv}, \texttt{prep}, etc. i una llista de
categories (\texttt{<\textbf{cat-item}>}) que la defineixen. El
nom de la categoria no pot contenir accents.

\subsection{Element de categoria \texttt{<cat-item>}}

Aquest element té dos usos diferenciats segons en el mòdul en què s'use.

\subsubsection{Ús en transfer/intrachunk i en interchunk}

Mitjançant aquest element es defineixen les categories lèxiques que es
faran servir en els patrons, és a dir, que es vol detectar en el text
origen. Aquestes categories es defineixen a partir d'una subseqüència
de les etiquetes que donen tant l'analitzador morfològic com el
desambiguador. Cal tenir en compte que al llarg dels diferents mòduls
de processament lingüístic s'utilitzen diferents categoritzacions
lèxiques: en els diccionaris morfològics, els lemes s'acompanyen d'una
etiqueta fina (per exemple, \texttt{\emph{<n><m><pl>}} per als noms
masculins en plural); el desambiguador categorial agrupa aquestes
etiquetes fines en etiquetes més generals (per exemple, la categoria
\texttt{NOM} per a tots els noms), encara que a la seva sortida torna
a lliurar l'etiqueta fina completa de cada FL; finalment, en el mòdul
de transferència, les etiquetes fines de les FL s'agrupen altra vegada
en categories més generals (encara que poden definir-se també
categories detallades) segons el tipus de formes lèxiques que es
vulgui detectar en els patrons. 

\notavisible{Assegurem-nos que totes les abreviatures estan definides}

Cada element \texttt{<\textbf{cat-item}>} té un atribut
obligatori \texttt{tags} el valor del qual és una seqüència de símbols
gramaticals separats per punts; aquesta seqüència és una subseqüència
de la etiqueta fina, és a dir, de la seqüència de símbols gramaticals
que defineix cada possible forma lèxica lliurada pel desambiguador
lèxic categorial. D'aquesta manera, una categoria representa un
determinat conjunt de formes lèxiques. S'han de definir tantes
categories diferents com tipus de formes lèxiques es vulga detectar en
els patrons. Així, si ens interessa detectar tots els noms (cas de
l'\texttt{intrachunk}) o tots els sintagmes nominals de determinat tipus (cas
de l'\texttt{interchunk}) per a realitzar operacions amb ells, crearem una
categoria definida a partir del símbol gramatical \texttt{n}. D'altra
banda, si ens interessa detectar tots els noms femenins i plurals,
hauríem de definir una categoria mitjançant els símbols \texttt{n}
\texttt{f} i \texttt{pl}. 

\notavisible{Atenció als noms dels programes: unifiquem-los}

Quan un símbol gramatical utilitzat per a definir una categoria ve
seguit per altres símbols gramaticals en el grup de lemes que se volen
incloure, s'utilitza el caràcter \texttt{"*"}. Per exemple,
\texttt{tags}=\texttt{"n.*"} abasta totes les formes lèxiques que
continguen aquest símbol, com ara \texttt{casa<n><f><pl>} o
\texttt{cotxe<n><m><sg>} per al cas de l'\texttt{intrachunk}; l'ús en
el mòdul \texttt{interchunk} seria anàleg però amb pseudoparaules.
\notavisible{Atenció a la terminologia \emph{pseudo-}}
En canvi, quan darrere del símbol utilitzat no pot venir cap altre
símbol, no s'inclou l'asterisc: per exemple,
\texttt{tags}=\texttt{"}\texttt{adv"} abastarà tots els adverbis.
També pot utilitzar-se l'asterisc per a indicar l'existència de
símbols precedents: \texttt{tags}=\texttt{"*.f.*"} inclou a totes les
formes lèxiques femenines, siguin de la categoria que siguin. A més,
pot utilitzar-se un atribut opcional, \texttt{lemma}, per a definir
formes lèxiques a partir del seu lema (veure figura
\ref{fig:cat-item}).

\notavisible{L'exemple elegit pot ser fosc per a molts lectors que no saben que els adverbis no porten més etiquetes}

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{def-cat} \textsl{n}="nom"/>    
  <\textbf{cat-item} \textsl{tags}="n.*"/>
</\textbf{def-cat}>
<\textbf{def-cat} \textsl{n}="que"/>
  <\textbf{cat-item} \textsl{lemma}="que" \textsl{tags}="cnjsub"/>    
  <\textbf{cat-item} \textsl{lemma}="que" \textsl{tags}="rel.an.mf.sp"/>
</\textbf{def-cat}>
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Ús de l'element \texttt{<\textbf{cat-item}>} per a definir
  dues categories, una per a noms sense especificar cap lema
  (\emph{nom}) en la qual s'inclouen totes les formes lèxiques el
  primer símbol de les quals siga \emph{n}, i altra amb
  lema associat (\emph{que}), que té més d'un símbol gramatical
  associat, per a incloure \emph{que} com a \emph{conjunció}  i \emph{que}
  com a \emph{relatiu} en castellà.}
\label{fig:cat-item}
\end{figure}

\subsubsection{Ús en postchunk}

Aquest element només preveu l'atribut obligatori \texttt{name}, que fa
referència al nom de la regla, 
\notavisible{De la regla o del patró?}
sense etiquetes, ja que al mòdul
\texttt{postchunk} només s'usa el pseudolema per a la detecció. En la
detecció no s'hi distingeix entre majúscules i minúscules, perquè el pseudolema s'usa per a transmetre la
informació sobre les majúscules i les minúscules del segment.

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{def-cat} \textsl{n}="det-nom"/>    
  <\textbf{cat-item} \textsl{name}="det-nom"/>
</\textbf{def-cat}>
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Ús de l'element \texttt{<\textbf{cat-item}>} en el mòdul
  postchunk per a detectar chunks de determinant-nom.}
\label{fig:cat-item-postchunk}
\end{figure}


\subsection{Element de secció de definició d'atributs de categoria\\
  \texttt{<section-def-attrs>}}

En aquesta secció es defineixen els atributs que s'extrauran de
les categories detectades pel patró i que s'utilitzaran en la part
d'acció de les regles. Cada atribut es defineix mitjançant una
etiqueta \texttt{<\textbf{def-attr}>}.

\notavisible{De vegades les etiquetes aprareixen en el text en
  negretes i de vegades sense negretes. Decidim-nos per una tipografia
  i usem-la en tot el document.}

\subsection{Element de definició d'atributs de categoria
   \texttt{<def-attr>}}

Cada \texttt{<\textbf{def-attr}>} defineix un atribut amb informació
morfològica (tant informació flexiva --gènere, nom, persona, etc.--,
com categorial --verb, adjectiu, etc--) mitjançant una llista
d'elements d'atribut de categoria (\texttt{<\textbf{attr-item}>}) i té
un nom únic obligatori \texttt{n}. Un atribut es defineix, per tant, a
partir dels símbols morfològics que poden trobar-se en una forma
lèxica donada. \notavisible{Atenció: pseudolemes} Cada atribut extreu, de les formes lèxiques del patró,
els símbols que aquestes contenen d'entre els possibles valors donats.

\subsection{Element d'atribut de categoria \texttt{<attr-item>}}

Cada element d'atribut de categoria representa un dels valors
possibles que pot prendre l'atribut. Per exemple, l'atribut de número
\texttt{nbr} pot prendre els valors singular (\texttt{sg}), plural
(\texttt{pl}), singular--plural (\texttt{sp}) i nombre per determinar
(\texttt{ND}). Aquests valors són una subseqüència de les etiquetes
morfològiques que caracteritzen  les formes lèxiques i s'indiquen en
l'atribut \texttt{tags} de l'element, separades per punts si hi ha més
d'una. En la figura \ref{fig:attr-item} es pot veure un exemple
d'ús d'aquest element per a l'atribut de \emph{nombre} i
l'atribut de \emph{nom}. \notavisible{???}

\notavisible{Potser s'hauria d'explicar per què s'ha triat el nom \emph{anom} en la figura}

 Compareu la definició de l'atribut de nom en
aquesta figura (amb tots els valors possibles i sense asteriscos) amb
la definició de la categoria de nom de la figura \ref{fig:cat-item}.

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{def-attr} \textsl{n}="nbr"/>    
  <\textbf{attr-item} \textsl{tags}="sg"/>    
  <\textbf{attr-item} \textsl{tags}="pl"/>    
  <\textbf{attr-item} \textsl{tags}="sp"/>    
  <\textbf{attr-item} \textsl{tags}="ND"/>
</\textbf{def-attr}>

<\textbf{def-attr} \textsl{n}="anom"/>    
  <\textbf{attr-item} \textsl{tags}="n"/>    
  <\textbf{attr-item} \textsl{tags}="n.acr"/>
</\textbf{def-attr}>
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Definició de l'atribut de categoria \emph{nombre}
  \texttt{nbr}, que pot prendre els valors \emph{singular},
  \emph{plural}, \emph{singular-plural} o \emph{nombre per
    determinar}, així com de l'atribut de categoria \emph{nom}, que
  pot prendre els valors dels símbols \emph{n} o \emph{n.acr}.}
\label{fig:attr-item}
\end{figure}


\subsection{Element de secció de definició de variables\\
  \texttt{<section-def-vars>}}

En aquesta secció es defineixen (mitjançant etiquetes
\texttt{<\textbf{def-var}>}) les variables globals de tipus cadena que
s'utilitzaran per a transferir informació dins d'una regla i d'una
regla a altra (per exemple, per a poder transmetre informació de gènere
o nombre entre dos patrons).

\notavisible{Que quede clar que aquesta transferència d'una regla a altra es fa només d'una aplicació d'una regla a l'aplicació d'altra regla en un moment posterior, o d'esquerra a dreta}

\subsection{Element de definició de variables \texttt{<def-var>}}
\label{ss:defvar}
La definició d'una variable global de tipus cadena té un nom únic
obligatori\texttt{n} que s'utilitzarà per a referir-s'hi
dins de les regles. Les variables contenen cadenes que descriuen
informació d'estat, com la existència de concordança entre dos
elements, la detecció de un signe d'interrogació que calga
eliminar en LM, etc.

\subsection{Element de secció de definició de
  llistes de cadenes \\\texttt{<section-def-lists>}} 
En aquesta secció es defineixen (mitjançant etiquetes
\texttt{<\textbf{def-list}>}) les llistes que s'utilitzaran per a
realitzar recerques de cadenes. Aquestes llistes es poden utilitzar
per a agrupar lemes de paraules que tinguen alguna característica comuna
(per exemple, verbs que expressen moviment, adjectius que expressen
estats d'ànim, etc.). Aquesta secció és opcional.

\subsection{Element de definició de llistes de cadenes \texttt{<def-list>}} 
Aquest element serveix per a donar nom a cada llista de cadenes
mitjançant l'atribut \texttt{n} i per a encapsular la llista que es
defineix mitjançant un o més elements \texttt{<\textbf{list-item}>}.
Se'n pot veure un exemple d'ús en la figura \ref{fig:deflist}.

\subsection{Element de membre de llista de cadenes
  \texttt{<list-item>}} 
Aquest element defineix, mitjançant el valor de l'atribut \texttt{v},
la cadena concreta que s'inclou en la definició de la llista que
encapsula aquest element. Pot veure's un exemple d'ús en la figura
\ref{fig:deflist}.

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{def-list} n="verbsestat">    
  <\textbf{list-item} v="actuar"/>
  <\textbf{list-item} v="buscar"/>    
  <\textbf{list-item} v="estudiar"/>    
  <\textbf{list-item} v="existir"/>    
  <\textbf{list-item} v="ingressar"/>    
  <\textbf{list-item} v="introduir"/>    
  <\textbf{list-item} v="penetrar"/>    
  <\textbf{list-item} v="publicar"/>    
  <\textbf{list-item} v="treballar"/>    
  <\textbf{list-item} v="viure"/>
<\textbf{/def-list}>
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Definició d'una llista de lemes en català. Aquests lemes s'utilitzen en una regla que es pot veure en la figura \ref{fig:in}.}
\label{fig:deflist}
\end{figure}

\subsection{Element de secció de definició de macroinstruccions \\\texttt{<section-def-macros>}}

En aquesta secció es defineixen les macroinstruccions que contenen
fragments de codi utilitzat amb freqüència en la part d'acció de les
regles.

\subsection{Element de definició de macroinstruccions
  \\\texttt{<def-macro>}}

Cada definició d'una macroinstrucció té un nom obligatori (el valor de
l'atribut \texttt{n}), el nombre d'arguments que se li passen com a
referència (atribut \texttt{npar}) i un cos amb instruccions.

\subsection{Element de secció de regles \texttt{<section-rules>}}

Aquesta secció conté les regles de transferència estructural,
cadascuna en un element
\texttt{<\textbf{rule}>}.

\subsection{Element de regla \texttt{<rule>}}

Cada regla té un patró (\texttt{<\textbf{pattern}>}) i l'acció
(\texttt{<\textbf{action}>}) associada  que s'executa quan és
detectat.

La regla pot especificar en un atribut opcional \texttt{comment} un
comentari que explica quina és la funció de la regla.

\subsection{Element de patró \texttt{<pattern>}}

Un patró s'especifica utilitzant components de patró
(\texttt{<\textbf{pattern-item}>}), cadascun dels quals correspon a
una forma lèxica en el patró detectat, en ordre d'aparició.

\subsection{Element de component de patró \texttt{<pattern-item>}}
 
En cada component d'un patró s'indica, mitjançant un atribut de nom
obligatori \texttt{n}, quin tipus de forma lèxica es vol detectar.
Per a això s'utilitza una de les categories definides
en \texttt{<\textbf{section-def-cats}>} (es pot veure un exemple de com es
detecta el patró determinant--nom en la figura \ref{fig:regla}).

\subsection{Element d'acció \texttt{<action>}}

En aquest element s'inclouen les ``instruccions'' que s'han d'executar
per a portar a terme el processament que es desitgi per a cada
detecció de patrons. La part de processament del patró detectat és un
bloc de zero o més instruccions de tipus \texttt{\%sentence}:
\texttt{<\textbf{choose}>} (processament condicional),
\texttt{<\textbf{let}>} (assignació de valors),
\texttt{<\textbf{out}>} (escriptura de formes lèxiques de la
LM),\texttt{<\textbf{modify-case}>} (modificació de l'estat de les
majúscules i minúscules d'una forma lèxica),
\texttt{<\textbf{call-macro}>} (cridades a macroinstruccions) i
\texttt{<\textbf{append}>} (concatenació de cadenes).

Durant el processament, segons si es compleixen o no una sèrie de opcions
condicionals, es realitzen diferents operacions, com ara la
concordança dels elements d'un patró, ja que aquests estan
condicionats a possibles canvis de gènere o nombre durant el procés de
transferència lèxica. Per això, a pesar de treballar amb FL en LM
també es té en compte la informació de la LO ja que si, per exemple,
en LO els elements d'un patró no concorden, potser tampoc han de
fer-ho en LM. Durant l'aplicació de les distintes operacions
realitzades dintre un patró, s'assignen valors a atributs del patró,\notavisible{OK?}
i, si escau, a variables globals o d'estat i s'envia la informació del
patró en LM resultant al següent mòdul (el generador morfològic).

\subsection{Element de concatenació de cadenes \\\texttt{<append>}}

La instrucció \texttt{<\textbf{append}>} pot servir per emmagatzemar
l'eixida abans d'imprimir-la per conveniència del dissenyador de les
regles de transferència.

L'atribut obligatori \texttt{n} especifica el nom de variable que té
l'expressió. Al final de la instrucció, el contingut antic de la
variable referenciada serà prefix del nou contingut.

El contingut d'aquesta instrucció pot ser una o més de les següents
etiquetes: \texttt{<\textbf{b}>}, \texttt{<\textbf{clip}>},
\texttt{<\textbf{lit}>}, \texttt{<\textbf{lit-tag}>},
\texttt{<\textbf{var}>}, \texttt{<\textbf{get-case-from}>},
\texttt{<\textbf{case-of}>} o \texttt{<\textbf{concat}>}. Se pot
veure un exemple a la figura \ref{fig:append}.

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{append} n="temporal">    
  <clip pos="3" part="gen" side="tl"/>    
<\textbf{/append}>
\end{alltt}
\end{small}
\caption{En aquest exemple es concatena a la variable de nom
  \texttt{temporal} el valor de gènere de la part de LM de la tercera
  paraula detectada per la regla.}
\label{fig:append}
\end{figure}


\subsection{Element d'invocació de macroinstrucció
  \\\texttt{<call-macro>}}
\notavisible{Crec que cal canviar totes les aparicions de \emph{cridada} a \emph{invocació}, canviant la preposició (crec)}

Dins d'una regla es pot invocar qualsevol de les macroinstruccions
definides en \texttt{<\textbf{section-def-macros}>}. Per a això, cal
especificar el nom de la macroinstrucció en l'atribut \texttt{n} i un
o més arguments en l'element de paràmetres
\texttt{<\textbf{with-param}>} (veure a continuació).

\subsection{Element de paràmetres \texttt{<with-param>}}

Aquest element s'utilitza dintre de les invocacions de
macroinstruccions \texttt{<\textbf{call-macro}>}. L'atribut
\texttt{pos} de cada argument s'utilitza per a referir-se a una forma
lèxica de la regla que invoca la macroinstrucció. Per exemple, si s'ha
definit una macroinstrucció de 2 paràmetres que realitza operacions de
concordança nom--adjectiu, pot utilitzar-se amb els arguments 1 i 2 en
una regla de nom--adjectiu, amb els arguments 2 i 3 en una regla de
determinant--nom--adjectiu, amb els arguments 1 i 3 en una regla de
nom--adverbi--adjectiu i amb els arguments 2 i 1 en una regla
d'adjectiu--nom. Es pot veure un exemple d'invocació de macroinstrucció
en la figura \ref{fig:macro}.

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{call-macro} n="fconcord2">    
  <\textbf{with-param} pos="3"/>    
  <\textbf{with-param} pos="1"/>
<\textbf{/call-macro}>
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Invocació de la macroinstrucció \texttt{f-concord2} per a fer
  concordar els elements d'un patró com per exemple
  determinant--adverbi--nom. La propagació de gènere i nombre es fa a
  partir d'un dels elements, en aquest cas el nom que apareix com a
  tercer element del patró (3). Per això, la posició del nom es passa
  com primer paràmetre i després es passen la resta d'elements. Com que
  l'adverbi (en posició 2) no necessita informació de concordança,
  només es passa la posició del determinant (1).}
\label{fig:macro}
\end{figure}

\subsection{Element de selecció \texttt{<choose>}}
\label{choose}

La instrucció de selecció es compon d'una o més opcions condicionals
(\texttt{<\textbf{when}>}) i una opció
alternativa\texttt{<\textbf{otherwise}>}, d'inclusió opcional.

\subsection{Element de condició \texttt{<when>}}

Amb aquest element es descriu una opció condicional (veure pàgina
\pageref{choose}). Es compon de la condició a
verificar \texttt{<\textbf{test}>} i d'un bloc de zero o més
instruccions de tipus \texttt{<\textbf{choose}>},
\texttt{<\textbf{let}>},\texttt{<\textbf{out}>},
\texttt{<\textbf{modify-case}>}, \texttt{<\textbf{call-macro}>} o \texttt{<\textbf{append}>},
\notavisible{OK append?}
 que
s'executaran si es compleix la citada condició.

\subsection{Element d'opció alternativa \texttt{<otherwise>}}

L'element \texttt{<\textbf{otherwise}>} conté un bloc d'una o més
instruccions (de tipus \texttt{\%sentence}:
\texttt{<\textbf{choose}>}, \texttt{<\textbf{let}>},
\texttt{<\textbf{out}>}, \texttt{<\textbf{modify-case}>},
\texttt{<\textbf{call-macro}>} i \texttt{\textbf{append}>}) que han de
realitzar-se si no és certa la condició descrita en cap dels
\texttt{<\textbf{when}>} d'un\texttt{<\textbf{choose}>}.

\subsection{Element d'avaluació \texttt{<test>}}

L'element d'avaluació \texttt{<\textbf{test}>} dintre d'un element de
condició \texttt{<\textbf{when}>} pot estar compost per una conjunció
(\texttt{<\textbf{and}>}), una disjunció (\texttt{<\textbf{or}>}) o
una negació (\texttt{<\textbf{not}>}) de condicions a avaluar, així
com per una senzilla condició d'igualtat de cadenes (\texttt{<\textbf{equal}>}), de començament de cadena (\texttt{<\textbf{begins-with}>}), de final de cadena (\texttt{<\textbf{ends-with}>}), de subcadena \texttt{<\textbf{contains-substring}>} o d'inclusió en conjunt \texttt{<\textbf{in}>}.

\notavisible{Segur que es pot millorar la redacció de l'últim paràgraf, canviat per mlf perquè hi estiguen totes les condicions booleanes simples.}

\subsection{Elements d'operadors condicionals o booleans:
  \texttt{<equal>}, \texttt{<and>}, \texttt{<or>}, \texttt{<not>},
  \texttt{<in>}}

\notavisible{Cal completar-ho: falten \texttt{contains-substring}, \texttt{ends-with}, \texttt{begins-with}, etc.}

\begin{itemize}
\item L'element de conjunció \texttt{<\textbf{and}>} representa una
  condició, composta de dues o més condicions, que es compleix quan
  totes les condicions que s'hi inclouen són certes. Es pot veure un
  exemple del seu ús en la figura \ref{fig:regla}
\item L'element de disjunció \texttt{<\textbf{or}>} representa una
  condició, composta de dues o més condicions, que es compleix quan
  almenys una  és certa. En la figura \ref{fig:ornot} es
  presenta un exemple d'aquest tipus de condició per a avaluar la
  concordança de gènere d'un patró en LO.
\item L'element de negació \texttt{<\textbf{not}>} representa una
  condició que es compleix quan la condició inclosa no es compleix i
  viceversa. Es pot veure un exemple de negació d'una igualtat en la
  figura \ref{fig:ornot}.
\item L'operador condicional més simple 
\notavisible{No! N'hi ha molts més: \texttt{begins-with}, \texttt{ends-with}, \texttt{in}, \texttt{contains-string}, etc. }
és el d'igualtat
  (\texttt{<\textbf{equal}>}). És una instrucció que comprova si dos
  arguments (dues cadenes) són o no idèntics. Es pot veure un exemple
  de l'ús d'aquest element en les figures \ref{fig:clip} i
  \ref{fig:lit-tag}. En aquest operador, a més, es pot especificar
  l'atribut \texttt{caseless}, el qual, si té el valor \texttt{yes},
  fa que la comparació entre cadenes es realitzi sense tenir en compte
  les diferències de majúscules i minúscules.
\notavisible{Totes les comprovacions condicionals de cadenes tenen l'atribut \texttt{caseless}; \texttt{in} també; més avall}
\item L'operador de recerca en llistes, \texttt{<\textbf{in}>}, que
  serveix per a buscar qualsevol valor (que correspon al primer
  paràmetre de la condició en una llista definida en la secció
  corresponent (\texttt{<\textbf{section-def-lists}}), a la qual es
  fa referència mitjançant l'atribut \texttt{n} de l'element
  \texttt{<\textbf{list}>}. 
\notavisible{Millorar la redacció}
El resultat de la recerca és cert si el valor es troba
  en la llista. En aquesta comparació es pot utilitzar també
  l'atribut \texttt{caseless}: si s'hi assigna el valor \texttt{yes},
  es realitza la recerca en la llista sense tenir en compte les
  diferències de majúscules i minúscules. En la figura \ref{fig:in}
  pot veure un exemple del seu ús.
\end{itemize}

\notavisible{Cal unificar tota la discussió anterior, traient factor comú.}

\notavisible{Cal descriure la resta d'elements condicionals que no hi són.}

\subsection{Element \texttt{<clip>}}
\label{ss:clip}


L'element \texttt{<\textbf{clip}>} representa una subcadena d'una
forma lèxica de la LO o de la LM, definida pel valor de diversos
atributs (es pot veure un exemple d'ús en la figura \ref{fig:clip}):

\begin{itemize}
\item \texttt{pos} és un índex (1, 2, 3, etc.) utilitzat per a
  seleccionar una forma lèxica dins del patró associat a la regla: es correspon amb el
  lloc que ocupa la forma lèxica en el patró. En el mòdul
  \textit{postchunk}, també existeix l'índex ``0'' i fa referència al
  pseudolema del chunk que és tractat com una paraula més, per tal
  d'accedir a la seua informació i prendre decisions a partir d'ella.
\item \texttt{side} \textit{(només transfer/intrachunk)} \notavisible{Atenció a la denominació} especifica si
  se selecciona un \emph{clip} de la LO (\texttt{sl}, per \emph{source
    language}) o de la LM (\texttt{tl}, per \emph{target language}).
\item \texttt{part} indica quina part de la forma lèxica es
  processa. Generalment el seu valor és un dels atributs definits en
  \texttt{<\textbf{section-def-\\attrs}>} (\texttt{gen}, \texttt{nbr},
  etc.), encara que també pot prendre quatre valors predefinits que
  són: \texttt{lem} (per a fer referència al lema de la forma lèxica),
  \texttt{lemh} (per a fer referència a la primera part d'un lema
  partit), \texttt{lemq} (la cua del lema partit), i \texttt{whole}
  (la forma lèxica completa, amb el lema i tots els símbols
  gramaticals després d'aplicar o no les possibles transformacions en
  la part precedent de la regla).
\item \texttt{link-to} \textit{(només transfer/intrachunk)}
  substitueix el valor que es derivaria de la consulta de la resta
  d'atributs pel valor especificat en l'atribut, que ha de ser un
  número natural ($>0$), i que serveix per a indicar dins dels
  elements \texttt{<\textbf{chunk}>} a quina etiqueta del segment es
  fa referència des d'una unitat lèxica \texttt{<\textbf{lu}>}. La
  resta d'atributs queden com a documentació que enllaça la informació
  de processament amb la informació lingüística.
\end{itemize}


\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{test}>
  <\textbf{not}>
    <\textbf{equal}>             
      <\textbf{clip} \textsl{pos}="2" \textsl{side}="tl" \textsl{part}="gen"/>
      <\textbf{clip} \textsl{pos}="2" \textsl{side}="sl" \textsl{part}="gen"/>      <\textbf{/equal}>
  <\textbf{/not}>       
<\textbf{/test}>
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Fragment d'una regla en la qual es comprova si el gènere
  (\texttt{gen}) en LM (\texttt{tl}) de la segona unitat lèxica
  identificada en un patró és distint del gènere de la mateixa unitat
  lèxica en LO (\texttt{sl})}
\label{fig:clip}
\end{figure}



\subsection{Element de cadena literal \texttt{<lit>}}

Aquest element serveix per a especificar el valor d'una cadena
literal mitjançant l'atribut \texttt{v}. Per exemple,
\texttt{<\textbf{lit} v=\texttt{"}caminar\texttt{"}/>} representa la
cadena \emph{caminar}.

\subsection{Element de valor d'etiqueta \texttt{<lit-tag>}}

És similar a l'element \texttt{<\textbf{lit}>} però no especifica el
valor d'una cadena literal sinó el d'una etiqueta morfològica,
mitjançant l'atribut \texttt{v}. Es pot veure un exemple del seu ús en
la figura \ref{fig:lit-tag}.

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{equal}>    
  <\textbf{clip} \textsl{pos}="2" \textsl{side}="tl" \textsl{part}="nbr"/>    
  <\textbf{lit-tag} \textsl{v}="ND"/>
<\textbf{/equal}>
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Ús de l'element \texttt{<\textbf{lit-tag}>}: es comprova si
  l'etiqueta (o símbol) de nombre (\texttt{nbr}) de la segona unitat
  lèxica de la LM (\texttt{tl}) és \texttt{ND} (nombre per
  determinar)}
\label{fig:lit-tag}
\end{figure}
 
\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{test}>       
  <\textbf{or}>         
    <\textbf{not}>            
      <\textbf{equal}>             
        <\textbf{clip} \textsl{pos}="1" \textsl{side}="sl" \textsl{part}="gen"/>             
        <\textbf{clip} \textsl{pos}="3" \textsl{side}="sl" \textsl{part}="gen"/>
      <\textbf{/equal}>         
    <\textbf{/not}>         
    <\textbf{not}>           
      <\textbf{equal}>             
        <\textbf{clip} \textsl{pos}="2" \textsl{side}="sl" \textsl{part}="gen"/>             
        <\textbf{clip} \textsl{pos}="3" \textsl{side}="sl" \textsl{part}="gen"/>      
      <\textbf{/equal}>         
    <\textbf{/not}>       
  <\textbf{/or}>    
<\textbf{/test}>
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Fragment d'una regla en la qual es comprova si el gènere en
  LO de la primera o de la segona unitat lèxica identificada en un
  patró (podria ser determinant--adjectiu--nom) és distint del gènere
  de la tercera unitat lèxica també en LO.}
\label{fig:ornot}
\end{figure}

\subsection{Element de concatenació de cadenes \texttt{<concat>}}

Aquest element s'usa per a concatenar cadenes per a assignar-les a una
variable. S'usa de manera combinada amb \texttt{<\textbf{let}>}, i el
valor anterior de la variable que es modifica amb l'assignació de
\texttt{</textbf{concat}>}, es perd.

No té cap atribut. Pot contenir qualsevol instrucció que retorna una
cadena, com ara \texttt{<\textbf{lit}>}, \texttt{<\textbf{lit-tag}>} o
\texttt{<\textbf{clip}>}.

\subsection{Element de variable \texttt{<var>}}


Cada \texttt{<\textbf{var}>} és un identificador de variable:
l'atribut obligatori \texttt{n} indica el seu nom tal com ha sigut
definit en \texttt{<\textbf{section-def-vars}>}. Quan es troba en un
\texttt{<\textbf{out}>}, un \texttt{<\textbf{test}>}, o en la part dreta
d'un \texttt{<\textbf{let}>}, representa el valor de la variable; quan
es troba en la part esquerra d'un \texttt{<\textbf{let}>}, dins d'un
\texttt{<\textbf{append}>} o en \texttt{un <\textbf{modify-case}>},
representa la referència de la variable i es pot canviar el seu valor.

\subsection{Element de referència a llista de cadenes \texttt{<list>}}

Aquest element només s'usa com a segon paràmetre d'una recerca
\texttt{<\textbf{in}>}. L'atribut \texttt{n} fa referència a la llista
concreta definida en la secció de definició de llistes de cadenes
\texttt{<\textbf{section-def-lists}>}. Es pot veure un exemple d'ús la figura
\ref{fig:in}.

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{rule}>         
  <\textbf{pattern}>           
    <\textbf{pattern-item} \textsl{n}="verb"/> 
    <\textbf{pattern-item} \textsl{n}="a"/>         
  <\textbf{/pattern}>         
  <\textbf{action}>         
    <\textbf{choose}>           
      <\textbf{when}>             
        <\textbf{test}>               
          <\textbf{in} \textsl{caseless}="yes"/>                 
            <\textbf{clip} \textsl{pos}="1" \textsl{side}="sl" \textsl{part}="lem"/>                 
            <\textbf{list} \textsl{n}="verbsestat"/>               
          <\textbf{/in}>
        <\textbf{/test}>            
        <\textbf{let}>              
          <\textbf{clip} \textsl{pos}="2" \textsl{side}="tl" \textsl{part}="lem"/>              
          <\textbf{lit} \textsl{v}="en"/>            
        <\textbf{/let}>          
      <\textbf{/when}>          
      <!-- ... --> 
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Fragment d'una regla que detecta un patró format per un verb
  més la preposició \emph{a} i a continuació comprova si el verb (el
  lema indicat en \texttt{lem}) de la LO (\texttt{sl}) és
  un dels que s'han inclòs en la llista de verbs d'estat (definida en
  la figura \ref{fig:deflist}). En cas afirmatiu, el lema de la segona
  paraula de la LM (\texttt{tl}) es canvia per \emph{en} .}
\label{fig:in}
\end{figure}


\subsection{Element d'informació de majúscules/mi\-nús\-cu\-les\\
  \texttt{<get-case-from>}}

L'element \texttt{<\textbf{get-case-from}>} representa la cadena
resultant d'aplicar l'esquema de majúscules que presenta el lema d'una
unitat lèxica en LO a una cadena (\emph{clip}, \emph{lit}
o \emph{var}). Per a fer referència a la unitat lèxica de la qual es
prendrá la informació, s'utilitza l'atribut \texttt{pos} el qual
indica la posició d'aquesta unitat lèxica en LO. S'utilitza quan es
reordenen les unitats lèxiques d'un patró o quan s'afegeix o es
suprimeix una unitat lèxica. Es pot veure un exemple d'ús en la
figura\ref{fig:case}, que conté una regla per a transformar el
pretèrit perfet simple en espanyol (\emph{dije}) pel pretèrit
perfet perifràstic en català (\emph{vaig dir}). En aquesta regla
s'afegeix una FL amb lema \emph{anar} i símbol morfològic \emph{vaux}
("verb auxiliar"), el qual ha de prendre la informació de majúscules
del verb en espanyol (que té la posició "1" en el patró), perquè es
traduisca \emph{Dije} per \emph{Vaig dir}, \emph{dije} per \emph{vaig
  dir} i \emph{DIJE} per \emph{VAIG DIR}.

\subsection{Element d'obtenció del patró de majúscules/mi\-nús\-cu\-les\\
  \texttt{<case-of>}}

Serveix per a obtenir el patró de majúscules/minúscules, és a dir, un
dels valors "\texttt{aa}", "\texttt{Aa"} o "\texttt{AA}", d'una
cadena, que s'obté com en el cas de l'etiqueta
\texttt{<\textbf{clip}>}. Té els mateixos atributs: \texttt{pos}, la
posició que ocupa la paraula en el patró detectat; \texttt{part},
l'atribut concret a què es fa referència (normalment el lema), amb els
atributs predefinits que ja s'esmenten en la pàgina \pageref{ss:clip},
i a més, només per al cas del mòdul transfer/intrachunk, l'atribut
\texttt{side}, el costat de la traducció, \texttt{sl} per a la LO i
\texttt{tl} per a la LM. En la figura \ref{fig:case} es pot veure un
exemple d'utilització d'aquest element, i en l'apartat següent (sobre
<\texttt{\textbf{modify-case}>}) es troba una explicació més detallada
de l'exemple.

\subsection{Element de modificació d'estat de majúscules/mi\-nús\-cu\-les
  \texttt{<modify-case>}}

Aquesta instrucció serveix per a modificar les majúscules o minúscules
de la primera expressió (el primer paràmetre, típicament un
lema) mitjançant un literal o una variable (el segon paràmetre). El
primer paràmetre pot ser una \texttt{<\textbf{var}>},
un \texttt{<\textbf{clip}>} o un \texttt{<\textbf{case-of}>},
mentre que el segon pot ser qualsevol cosa que retorne un valor. En
principi, serà \texttt{<\textbf{var}>} o \texttt{<\textbf{lit}>}.

Els valors que poden prendre aquests paràmetres són ``\texttt{Aa}'',
per a expressar que la ``part esquerra'' d'aquesta modificació de les
majúscules ha de tenir la primera lletra en majúscules i la resta en
minúscules;``\texttt{aa}'', per a posar tot en minúscules i
``\texttt{AA}'', per a posar tot en majúscules. En la figura
\ref{fig:case} es pot veure un exemple de la seua utilització. En
aquesta regla es modifica l'estat de majúscules del lema en LM en
posició "1", que correspon a \emph{dir}, ja que, encara que a l'eixida
de la regla siga la segona forma lèxica (\emph{vaig dir}), és la
traducció de la FL la que té la posició 1 en LO, i per tant continua
tenint assignada aquesta posició en la LM. A aquest lema se li assigna
el valor ``\texttt{aa}''en cas que el lema en LO tingui l'estat
``\texttt{Aa}''. A la resta de casos no cal especificar res, ja que
l'estat de majúscules/minúscules en la FL amb posició 1 coincidirà en
LO i en la LM i, per tant, es transfereix automàticament.
% REFERÈNCIA EXTERNA (es pot veure la pàgina \pageref{mayusc} per a
% més informació sobre la gestió de majúscules i minúscules en els
% diccionaris).

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{rule}>    
  <\textbf{pattern}>
    <\textbf{pattern-item} n="pretind"/>    
  <\textbf{/pattern}>    
  <\textbf{action}>       
    <\textbf{out}>         
      <\textbf{lu}>
        <\textbf{get-case-from} pos ="1">              
        <\textbf{lit} v="anar"/> 
        <\textbf{/get-case-from}>
        <\textbf{lit-tag} v="vaux"/>            
        <\textbf{clip} pos="1" side="sl" part="persona"/>            
        <\textbf{clip} pos="1" side="sl" part="nbr"/>          
      <\textbf{/lu}>          
      <\textbf{b/}>        
    <\textbf{/out}>        
    <\textbf{choose}>          
      <\textbf{when}>            
        <\textbf{test}>              
          <\textbf{equal}>                 
            <\textbf{case-of} pos="1" side="sl" part="lemh"/>                 
            <\textbf{lit} v="Aa"/>              
          <\textbf{/equal}>
        <\textbf{/test}>            
        <\textbf{modify-case}>                
          <\textbf{case-of} pos="1" side="tl" part="lemh"/>
          <\textbf{lit} v="aa"/>            
        <\textbf{/modify-case}>          
      <\textbf{/when}>        
    <\textbf{/choose}>        
    <\textbf{out}>          
      <\textbf{lu}>             
        <\textbf{clip} pos="1" side="tl" part="lemh"/>              
        <\textbf{clip} pos="1" side="tl" part="averb"/>             
        <\textbf{lit-tag} v="inf"/>             
        <\textbf{clip} pos="1" side="tl" part="lemq"/>          
      <\textbf{/lu}>       
    <\textbf{/out}>    
  <\textbf{/action}>
<\textbf{/rule}>
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Regla per a traduir de castellà a català que transforma els verbs
  en pretèrit perfet simple o indefinit en castellà (\emph{dije}) en la
  forma de pretèrit perfecte perifràstic usual en català (\emph{vaig
    dir}). Al mateix temps assigna la informació correcta de
  majúscules/minúscules a les dues paraules resultants.}
\label{fig:case}
\end{figure}

\subsection{Element d'assignació \texttt{<let>}}

La instrucció d'assignació \texttt{<\textbf{let}>} assigna el valor de
la part dreta de l'assignació (una cadena literal, un \texttt{clip},
una variable, etc.) a la part esquerra (un \texttt{clip}, una
variable, etc.). Es pot veure un exemple d'ús en la figura
\ref{fig:regla}.

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{rule}>    
  <\textbf{pattern}>       
    <\textbf{pattern-item} n="det"/>       
    <\textbf{pattern-item} n="nom"/>    
  <\textbf{/pattern}>    
  <\textbf{action}>         
    <\textbf{choose}>           
      <\textbf{when}>             
        <\textbf{test}>               
          <\textbf{and}>                 
            <\textbf{not}>                   
              <\textbf{equal}>                     
                <\textbf{clip} pos="2" side="tl" part="gen"/>
                <\textbf{clip} pos="2" side="sl" part="gen"/>
              <\textbf{/equal}>                 
            <\textbf{/not}>
            <\textbf{not}> 
              <\textbf{equal}>
                <\textbf{clip} pos="2" side="tl" part="gen"/>
                <\textbf{lit-tag} v="mf"/>   
              <\textbf{/equal}> 
            <\textbf{/not}>
            <\textbf{not}>
              <\textbf{equal}>
                <\textbf{clip} pos="2" side="tl" part="gen"/>
                <\textbf{lit-tag} v="GD"/>
              <\textbf{/equal}>                 
            <\textbf{/not}> 
          <\textbf{/and}>
        <\textbf{/test}>
        <\textbf{let}>
          <\textbf{clip} pos="1" side="tl" part="gen"/>
          <\textbf{clip} pos="2" side="tl" part="gen"/> 
        <\textbf{/let}>           
      <\textbf{/when}>         
    <\textbf{/choose}>         
    <!-- Altres operacions de concordança de gènere i nombre --> 
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Fragment d'una regla en la qual el patró detectat és
  determinant--nom (continua en la fig. \ref{fig:regla2}): en aquesta
  part de la regla, s'assigna el gènere del nom al determinant en cas
  que el nom canvie de gènere entre LO (\texttt{sl}) i la LM
  (\texttt{tl}) durant el procés de transferència lèxica entre ambdues
  llengües.}
\label{fig:regla}
\end{figure}

\subsection{Element de sortida \texttt{<out>}}
\label{ss:out}

En la instrucció d'eixida s'especifiquen les formes lèxiques que
s'envien a l'eixida del mòdul després d'haver estat sotmeses a les
operacions de transferència estructural pertinents. L'ús d'aquest
element varia segons el mòdul. Per una banda, l'ús del mode transfer i
del postchunk són similars, perquè l'eixida que s'ha d'imprimir en els
dos casos és entrada de generador. Els mòduls intrachunk i interchunk
tenen modes d'ús diferents: el primer per a crear els segments i el
segon per a modificar els segments sense modificar la seua part
interna.

\subsubsection{Ús en el mode transfer i en el mòdul postchunk}
 
La instrucció envia cada forma lèxica dintre d'un conjunt
\texttt{<\textbf{lu}>}, que pot estar contingut dintre d'un element
\texttt{<\textbf{mlu}>} si el que s'envia és una multiparaula composta
de dues o més FL. A més, s'envien també els espais en blanc o
superblancs (\texttt{<\textbf{b}>}) que calgui col·locar entre FL i
FL. En les figures \ref{fig:case} i \ref{fig:regla2} es pot veure un
exemple d'ús.

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<!-- ... -->       
  <\textbf{out}>         
    <\textbf{lu}>            
      <\textbf{clip} pos="1" side="tl" part="whole"/>          
    <\textbf{/lu}>         
    <\textbf{lu}>            
      <\textbf{clip} pos="2" side="tl" part="whole"/>         
    <\textbf{/lu}>       
    <\textbf{/out}>    
  <\textbf{/action}>
<\textbf{/rule}>
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Fragment d'una regla (ve de la fig. \ref{fig:regla}). Al
  final de la regla, i després de diverses operacions, es dóna eixida
  a la informació resultant mitjançant l'atribut \texttt{whole}, el
  qual conté el lema i els símbols morfològics de cada FL (posicions 1
  i 2 del patró).}
\label{fig:regla2}
\end{figure}

\subsubsection{Ús en mode intrachunk}

L'eixida d'aquest mòdul s'espera que siga una seqüència de chunks
separada per blancs. No conté directament formes lèxiques, si no és
dins dels segments.

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{out}>
  <\textbf{chunk} name="pr" case="caseFirstWord">
    <\textbf{tags}>
      <\textbf{tag}><\textbf{lit-tag} v="PREP"/><\textbf{/tag}>
    <\textbf{/tags}>
    <\textbf{lu}>   
      <\textbf{clip} pos="1" side="tl" part="whole"/> 
    <\textbf{/lu}> 
  <\textbf{/chunk}>       
  <\textbf{b} pos="1"/>
  <\textbf{chunk} name="probj" case="caseOtherWord">
    <\textbf{tags}>
      <\textbf{tag}><\textbf{lit-tag} v="SN"/><\textbf{/tag}>
      <\textbf{tag}><\textbf{lit-tag} v="tn"/><\textbf{/tag}>
      <\textbf{tag}><\textbf{clip} pos="2" side="tl" part="pers"/><\textbf{/tag}>
      <\textbf{tag}><\textbf{clip} pos="2" side="tl" part="gen"/><\textbf{/tag}>
      <\textbf{tag}><\textbf{clip} pos="2" side="tl" part="nbr"/><\textbf{/tag}>
    <\textbf{/tags}>
    <\textbf{lu}>  
      <\textbf{clip} pos="2" side="tl" part="lem"/>
      <\textbf{lit-tag} v="prn"/>
      <\textbf{lit-tag} v="2"/>
      <\textbf{clip} pos="2" side="tl" part="pers"/>
      <\textbf{clip} pos="2" side="tl" part="gen" link-to="4"/>
      <\textbf{clip} pos="2" side="tl" part="nbr" link-to="5"/>
    <\textbf{/lu}>
  <\textbf{/chunk}>
<\textbf{/out}>
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Instrucció d'eixida que imprimeix dos segments separats per
  un blanc. La seqüència que s'imprimeix és la de preposició seguida
  de sintagma nominal. Les etiquetes que s'enllacen a fora com a
  referència són la persona, el gènere i el nombre del sintagma
  nominal. Usa les etiquetes \texttt{<\textbf{tag}>} per a especificar
  les etiquetes del segment, i el valor dels atributs \texttt{name} i
  \texttt{case} per a especificar la forma lèxica del chunk.}
\label{fig:chunkintrachunk}
\end{figure}


\subsubsection{Ús en el mòdul interchunk}

En aquest mòdul les formes lèxiques de les paraules són inaccessibles,
per tant només són possibles les operacions amb els chunks. La
informació de lema i d'etiquetes que hi ha dins de l'element
\texttt{<\textbf{chunk}>} corresponen al lema del chunk i a les
etiquetes del chunk exclusivament.

Es pot veure un exemple d'ús a la figura \ref{fig:chunkinterchunk}.

\begin{figure}
\begin{small}
\begin{alltt}
<\textbf{out}>
  <\textbf{b} pos="1">
  <\textbf{chunk}>
    <\textbf{clip} pos="2" part="lem"/>
    <\textbf{clip} pos="2" part="tags"/>
    <\textbf{clip} pos="2" part="chcontent"/>
  <\textbf{/chunk}>
<\textbf{/out}>
\end{alltt}  

\end{small}
\caption{Aquesta eixida s'ha fet per a descartar el primer chunk d'una
  regla (caiguda de pronom. L'ús dels tres elements
  \texttt{<\textbf{clip}>}, s'fet ací amb fins il·lustratius, s'hauria
  pogut substituir per la part \texttt{whole} que els agruparia en un
  únic \texttt{<\textbf{clip}>} .}
\label{fig:chunkinterchunk}
\end{figure}


\subsection{Element d'unitat lèxica \texttt{<lu>}}
\label{ss:lu}

El seu nom prové de \emph{lexical unit} o ``unitat lèxica'' i és
l'element mitjançant el qual s'envia cada forma lèxica del patró en LM
a l'eixida de la regla, dintre de l'element\texttt{<\textbf{out}>}.
Mitjançant aquest element pot enviar-se la forma lèxica completa, amb
l'atribut \texttt{whole} d'un \texttt{<\textbf{clip}>}, o bé, en cas
necessari, indicar explícitament cadascuna de les seves parts (lema i
etiquetes, especificades mitjançant cadenes \texttt{<\textbf{clip}>},
cadenes literals \texttt{<\textbf{lit}>}, etiquetes
\texttt{<\texttt{\textbf{lit-tag}}>}, variables
\texttt{<\texttt{\textbf{var}}>}, així com informació de majúscules i
minúscules (\texttt{<\textbf{get-case-from}>},
\texttt{<\textbf{case-of}>}). Cal tenir en compte que, com s'ha
explicat abans, en el cas de les multiparaules amb \emph{lema partit}
cal recol·locar la cua d'un lema multiparaula darrere dels símbols
gramaticals de la paraula flexionada (o cap del lema), ja que el mòdul
\texttt{pretransfer} ha avançat la cua i l'ha col·locat abans dels
símbols gramaticals del començament. Aquesta recol·locació es realitza
aquí, dintre de l'element \texttt{<\textbf{lu}>}, mitjançant els
valors \texttt{lemh} i \texttt{lemq} de l'atribut \texttt{part} d'un
\texttt{<\textbf{clip}>}. L'atribut \texttt{lemh} correspon al
començament de lema, i l'atribut\texttt{lemq}, a la cua del lema. Com
es veu en l'exemple\ref{fig:case}, la part \texttt{lemq} del
\texttt{<\textbf{clip}>} és col·locada darrere del començament del
lema i dels símbols gramaticals que l'acompanyen. Aquesta regla
serviria, per exemple, per a la forma en espanyol \emph{eché de
  menos}, que ha de traduir-se al català per \emph{vaig trobar a
  faltar}. L'atribut \texttt{a\_verb} que apareix darrere de
\texttt{lemh} conté el símbol gramatical que descriu la categoria del
verb (\emph{vblex}, \emph{vbser}, \emph{vbhaver} o \emph{vbmod} segons
el cas). Així, l'última forma lèxica enviada per aquesta regla, per al
cas de \emph{vaig trobar a faltar}, seria en el flux de dades:

\begin{alltt}
  ^trobar<vblex><inf># a faltar\$ 
\end{alltt}

\noindent El símbol coixinet del flux de dades es correspon amb
l'element \texttt{<\textbf{g}>} dels diccionaris, utilitzat per a
indicar la posició de les parts invariables de una unitat multiparaula
amb lema partit. És important tenir en compte que els atributs que
s'inclouen dins de \texttt{<\textbf{lu}>} poden estar buits. Així, un
verb que entre per la regla de la figura \ref{fig:case} i que no sigui
un multimot amb lema partit, serà enviat amb l'atribut \texttt{lemq}
buit, ja que no té cua de lema. D'aquesta manera no cal definir regles
diferents per a formes lèxiques amb cua i sense cua. 
%REFERÈNCIA EXTERNA
% Es pot veure també altre exemple en la pàgina \pageref{reglaverb1}, que la regla per a verb envia amb \texttt{<\textbf{lu}>} els atributs \texttt{gen}
%(\emph{gènere}) i \texttt{nbr} (\emph{nombre}). 
D'aquesta manera
s'inclouen els participis (amb gènere i nombre) i les altres formes
verbals (les quals duran aquests atributs buits). En la mateixa pàgina
es pot veure una regla per a verb seguit de pronom enclític. Aquí, la
cua del lema es col·loca darrere del pronom enclític; així, les formes
lèxiques enviades en el cas d'una multiparaula unida a un pronom
enclític, com ara \emph{echándote de menos}, serien, en el flux de dades i
en la traducció cap al català:

\begin{alltt} 
  ^trobar<vblex><ger>+et<prn><enc><p2><mf><sg># a faltar\$
\end{alltt}

Per descomptat, aquesta regla serveix també per a verbs que no
segueixin aquest patró de multiparaula, de manera que la forma
\emph{explicándote} seria d'aquesta manera enviada per la regla en la
traducció d'espanyol a català:

\begin{alltt}
  ^explicar<vblex><ger>+et<prn><enc><p2><mf><sg>\$ 
\end{alltt}

Quant a l'atribut \texttt{whole} d'un \texttt{<\textbf{clip}>}, és
important tenir en compte que només pot utilitzar-se per a enviar
la forma lèxica completa en cas que la paraula enviada no puga ser una
multiparaula, és a dir, que no puga contenir un lema partit. Compareu
les figures \ref{fig:case} i \ref{fig:regla2}. L'atribut \texttt{whole}
pot utilitzar-se en el segon exemple perquè conté el lema
\texttt{lem} i totes les etiquetes morfològiques de les formes
lèxiques en posició 1 i 2 (determinant i nom). En canvi, en el primer
exemple, la forma lèxica enviada dintre de \texttt{<\textbf{lu}>}
s'envia per parts, amb un \texttt{lemh} (cap del lema) i un
\texttt{lemq} (cua del lema), ja que pot ocórrer que el verb detectat en
el patró sigui una multiparaula amb lema partit. En la pràctica, això
significa que, en el nostre sistema, l'atribut \texttt{whole} pot
utilitzar-se per a enviar qualsevol tipus de forma lèxica excepte els
verbs i els noms, ja que només hem definit multiparaules amb flexió per a formes
verbals i noms.

\subsection{Element d'unitat lèxica \texttt{<mlu>}}

El seu nom prové de \emph{multilexical unit} o ``multiforma lèxica''i
s'utilitza dintre de l'element \texttt{<\textbf{out}>} per a enviar
multiparaules compostes per més d'una forma lèxica. Cada forma lèxica
d'una \texttt{<\textbf{mlu}>} s'envia dintre d'un element
\texttt{<\textbf{lu}>}. A la sortida del mòdul, les formes lèxiques
contingudes dintre d'aquest element apareixeran unides entre si
mitjançant el símbol '+' del flux de dades. Això significa que es
convertiran en una multiparaula composta per diverses formes lèxiques
i que seran tractades com a una unitat pels mòduls subsegüents; per
tant,ven el diccionari de generació haurà d'existir una entrada per a
aquesta multiparaula perquè siga possible generar-la. En el nostre
sistema, aquest element s'utilitza, per exemple, per a unir els
pronoms enclítics als verbs conjugats.

\subsection{Element d'encapsulament de fragment \texttt{<chunk>}}

Aquest element només està definit en els mòduls intrachunk i
interchunk. En el mòdul postchunk no s'usa perquè no és necessari
crear cap chunk a l'eixida.

\subsubsection{Ús en el mòdul intrachunk}

En aquest mode, l'element \texttt{<\textbf{chunk}>} ha de tenir un
atribut \texttt{name} que és el lema del segment, o bé un atribut
\texttt{namefrom}, que fa referència a una variable prèviament
definida, el valor de la qual s'usarà com a lema del segment. A
més, pot incorporar un atribut \texttt{case} per a especificar de
quina variable s'agafa la política de majúscules (amb un valor
obtingut amb l'instrucció \texttt{<\textbf{case-from}>}, per exemple).

Es pot veure un exemple d'ús de l'element en la figura
\ref{fig:chunkintrachunk}.

\subsubsection{Ús en el mòdul interchunk}

En aquest mòdul l'element \texttt{<\textbf{chunk}>} no especifica cap
atribut, només s'usa a la manera que s'usa \texttt{<\textbf{lu}>} en
el mode de transfer o en el postchunk per a delimitar la forma lèxica.
La part invariable del segment passa al final, usualment amb una
instrucció de \texttt{<\textbf{clip}>} i l'ús de la part
\texttt{chcontent}, el contingut invariable del chunk. 

Es pot veure un exemple d'ús de l'element en la figura
\ref{fig:chunkinterchunk}.


\subsection{Element de secció d'enllaç d'etiquetes \texttt{<tags>}}

\textit{Només transfer/intrachunk}. 

Aquest element serveix per a
especificar una llista d'etiquetes o elements \texttt{<\textbf{tag}>}
que seran les pseudoetiquetes del chunk. No té atributs, i ha
d'especificar-se al començament dels elements
\texttt{<\textbf{chunk}>}.

\subsection{Element d'enllaç d'etiquetes \texttt{<tag>}}

\textit{Només transfer/intrachunk}. 

L'element \texttt{<\textbf{tag}>}
ha de contenir una etiqueta, que es pot especificar mitjançant una
instrucció \texttt{<\textbf{clip}>} o bé d'etiqueta literal
\texttt{<\textbf{lit-tag}>}. No té atributs.

\subsection{Element de blanc \texttt{<b>}}

L'element \texttt{<\textbf{b}>} fa referència als [super]blancs, i és
indexat mitjançant l'atribut \texttt{pos}; per exemple, un
\texttt{<\textbf{b}>} amb \texttt{pos="2"} es refereix als
[super]blancs (incloent-hi les dades de format encapsulades pel
desformatador) entre la 2a FLLO i la 3a FLLO. La gestió explícita de
[super]blancs permet la col·locació correcta del format quan el
resultat de la transferència estructural té més o menys elements
lèxics que l'original o bé ha estat sotmès a algun tipus de
reordenament.

\subsection{Preprocessament del mòdul de transferència estructural}

Els fitxers d'especificació dels mòduls de transferència estructural,
també anomenats \emph{fitxers de regles de transferència}, són
preprocessats pel programa \textit{a\-per\-tium-preprocess-transfer} què
calcula els patrons per a emparellar precondicions de les regles i a
més indexa les regles per a accelerar el seu processament en temps
d'execució. Aquesta informació s'emmagatzema en un arxiu en format
binari que es llegeix conjuntament amb el diccionari bilingüe
corresponent i el propi fitxer de regles de transferència per a
l'execució conjunta dels mòduls de transferència lèxica i estructural.


\chapter{Mòdul de selecció lèxica}

\notavisible{Aquest capítol documenta el nou mòdul introduït a la cadena de
muntatge d'Apertium i hauria d'ubicar-se entre les seccions 3.3 i 3.4 de
la documentació de la versió 1 d'Apertium, a excepció de la
secció~\ref{se:diccionaris} que hauria d'ubicar-se a la secció 3.1.2
(pàgina 26) on s'expliquen els diccionaris usats per Apertium.}

\section{Introducció}
Quan el sistema Apertium s'utilitza per a traduïr automàticament entre
llengües menys emparentades que les que ha tractat fins ara, pren
importància la qüestió de la tria lèxica, que s'ha de dur a terme quan una
paraula de la llengua origen pot tenir més d'una traducció en llengua
meta. Per aquest motiu s'ha creat un nou mòdul, el mòdul
de selecció lèxica, que s'ocupa d'aquesta qüestió.

Abans d'explicar-ne les característiques, veurem com els 
problemes d'\emph{equivalència
múltiple} (l'existència de
més d'una traducció possible en llengua meta per a un lema o una forma 
lèxica en llengua
origen) es tracten a Apertium de dues maneres diferents.

Per una banda, ens trobem amb la situació en què entre els múltiples
equivalents en llengua meta no hi ha una gran diferència de
significat, i el fet d'escollir entre l'un o l'altre no comportaria
cap error de traducció. Podríem dir que entre aquests equivalents hi
ha una relació de sinonímia o quasisinonímia. En aquest cas, el
lingüista escull com a traducció un dels dos lemes (generalment el més
freqüent o més usual), i posa una restricció de direcció en els altres
(amb els atributs \texttt{LR} o \texttt{RL}) per tal que siguin traduïts en la direcció
contrària però no pas en la direcció en què hi ha múltiples
equivalents.

Per altra banda, tenim el cas en què entre els múltiples equivalents
en llengua meta hi ha una evident diferència de significat que pot
portar a errors de traducció quan es tria el lema inadequat. Aquests
casos són els que tracta el nou mòdul de selecció lèxica. El lingüista
codifica les entrades amb els atributs \texttt{slr} o \texttt{srl} que
s'expliquen en l'apartat següent, identificant així les diferents
possibilitats de traducció, i el mòdul de selecció lèxica s'ocupa
d'escollir, mitjançant procediments estadístics, quina és la traducció
adequada en un context determinat.


Decidir quan una situació d'equivalència múltiple s'ha de tractar
d'una manera o de l'altra, de vegades no és senzill. Per exemple, 
quan entre dos o
més lemes de la llengua meta existeix diferència de significat,
però considerem que el mòdul de selecció lèxica no serà capaç
d'escollir la bona traducció a partir del context, seguirem el primer
mètode: escollir la traducció fixa que volguem (la més general, la que
considerem adequada en el màxim de situacions possibles) i posar una
restricció de direcció en la resta d'equivalents.
En la resta de casos, codificarem les entrades de manera que la decisió
quedi en mans del mòdul de selecció lèxica.

Quan s'utilitzi un sistema Apertium sense mòdul de selecció lèxica, l'única manera
de codificar entrades amb diverses traduccions possibles és la primera, és a dir, escollint
una única traducció i marcant la resta d'equivalències amb una restricció de direcció.
En cas que utilitzem diccionaris bilingües amb múltiples traduccions,
codificades amb els atributs \texttt{slr} o \texttt{srl},
en un sistema que no disposa de mòdul de selecció lèxica, un full d'estil
s'encarrega de convertir aquestes entrades
pensades per al mòdul de selecció lèxica en entrades amb restriccions de direcció \texttt{LR} o \texttt{RL},
de manera que un dels múltiples equivalents (el que el lingüista ha escollit com a
a entrada predeterminada) queda com a traducció fixa del lema en llengua origen.

Com a exemples d'equivalències bilingües que haurien de portar una restricció
de direcció, podem donar els parells de traducció \texttt{ca-es}
\emph{encara -- aún/todavía} i \emph{sobtat -- súbito/repentino}, el primer dels
quals podria quedar així:
\begin{alltt}
\begin{small}

<e r="LR">
   <p>
      <l>aún<s n="adv"/></l>
      <r>encara<s n="adv"/></r>
   </p>
</e>
<e>
    <p>
      <l>todavía<s n="adv"/></l>
      <r>encara<s n="adv"/></r>
    </p>
</e>
\end{small}
\end{alltt}


Com a exemple del segon cas (múltiples equivalents amb gran diferència de significat) tenim els parells
\texttt{es-ca} \emph{hoja -- full/fulla} o \emph{muñeca -- nina/canell}, i els exemples \texttt{en-ca}
mostrats en el següent apartat.


\begin{figure}
{\footnotesize
\setlength{\tabcolsep}{0.5mm}
\begin{center}
\begin{tabular}{ccccccccc}
\\
\parbox{0.95cm}{text en llengua origen} \\
$\downarrow$ \\
\framebox{\parbox{1.0cm}{desfor\-matador}} $\rightarrow$ &
\framebox{\parbox{0.6cm}{anal. morf.}}  $\rightarrow$ &
\framebox{\parbox{1.0cm}{desamb. categ.}} $\rightarrow$ & 
\framebox{\parbox{0.6cm}{selec. lèxic}} $\rightarrow$ & 
\framebox{\parbox{0.85cm}{transf.\ estruc.}} $\rightarrow$ &
\framebox{\parbox{0.6cm}{gen. morf.}} 
$\rightarrow$ & \framebox{\parbox{1.2cm}{post\-generador}}
$\rightarrow$ & \framebox{\parbox{1.0cm}{refor\-matador}} \\
& & & & $\updownarrow$ & & &  $\downarrow$ \\
& & & & \framebox{\parbox{0.8cm}{transf.\ lèxica}} & & &
\parbox{0.95cm}{text en llengua meta}\\
\end{tabular}
\end{center}
}
\caption{Els nou mòduls que formen la cadena de muntatge de la versió
  2 del sistema de traducció automàtica Apertium.}
\label{fig:moduls}
\end{figure}

La figura~\ref{fig:moduls} mostra com queda la cadena de muntatge en
la versió 2 d'Apertium.\footnote{Aquesta figura reemplaça a la figura
  1.1 que es troba a la pàgina 6 de la documentació de la versió 1
  d'Apertium.} El mòdul encarregat de la tria lèxica (selector lèxic)
s'executa després del desambiguador lèxic categorial i abans del mòdul
encarregat de la transferència estructural; per tant, aquest nou mòdul
treballa únicament amb informació de la llengua origen. 

La resta del capítol s'organitza de la següent manera: la
secció~\ref{se:diccionaris} explica la modificació feta per a
especificar més d'una traducció al diccionari bilingüe; la
secció~\ref{se:preprocessament} explica el preprocessament que s'ha de
fer del diccionari bilingüe, tant si s'usa un mòdul 
de tria lèxica com si no. Finalment en la secció~\ref{se:lextor} s'explica
com funciona i com s'ha d'entrenar el mòdul que fa la tria lèxica.

\section{Modificació dels diccionaris}\label{se:diccionaris}

La modificació feta als diccionaris per a permetre l'especificació de
més d'una traducció en llengua meta consisteix a afegir dos atributs
nous a l'element \texttt{<e>}. Aquests nous atributs poden utilitzar-se en
tots els diccionaris però només tenen sentit quan es tracta d'una
entrada del diccionari bilingüe.

\begin{figure}[tb]
\begin{small}
\begin{alltt}
...
<!\textsl{ATTLIST} e
  r (LR|RL) \textsl{#IMPLIED}
  lm CDATA \textsl{#IMPLIED}
  a CDATA \textsl{#IMPLIED}
  c CDATA \textsl{#IMPLIED}
  i CDATA \textsl{#IMPLIED}
  slr CDATA \textsl{#IMPLIED}
  srl CDATA \textsl{#IMPLIED}>

  <!-- r: restriction LR: left-to-right,
                      RL: right-to-left -->
  <!-- lm: lemma -->
  <!-- a: author -->
  <!-- c: comment -->
  <!-- i: ignore ('yes') means ignore, otherwise it is not ignored) -->
  <!-- slr: translation sense when translating from left to right -->
  <!-- srl: translation sense when translating from right to left --> 
...
\end{alltt}
\end{small}
\caption{Fragment de la DTD \texttt{dix.dtd} on es defineix l'element
  \texttt{<e>} usat per a definir una entrada als
  diccionaris.}\label{fig:dixdtd}
\end{figure}

La figura~\ref{fig:dixdtd} mostra el fragment de la DTD
\texttt{dix.dtd} on es defineix l'element \texttt{e} usat per a
codificar les entrades als diccionaris. Els nous atributs introduïts
són:
\begin{description}
\item[slr (\emph{sense from left to right})] s'utilitza per a
  especificar la \emph{marca de traducció} quan la traducció és d'esquerra dreta.
  L'atribut pot rebre qualsevol valor; no obstant
  això, el més apropiat és que rebi el valor del lema marcat com a
  \texttt{<r>}.
\item[srl (\emph{sense from right to left})] s'utilitza per a
  especificar la marca de traducció quan la traducció és de dreta a
  esquerra. Com abans, l'atribut pot rebre qualsevol valor, però el
  més apropiat és que reba el lema marcat com a \texttt{<l>}.
\end{description}

A més, en ambdós casos el valor de l'atribut pot acabar amb un espai
en blanc i la lletra ``D'' per a indicar que
aquesta és la traducció predeterminada, és a dir, la traducció a emprar
quan no hi ha suficient informació per a triar-ne una altra.

El següent exemple il·lustra el funcionament dels nous atributs.
Considerem el cas d'un diccionari bilingüe anglès--català i les
següents entrades amb més d'una traducció en llengua meta:
\begin{itemize}
\item \emph{look}: que es pot traduir al català com \emph{mirar} (per
  defecte) o com \emph{parèixer},
\item \emph{floor}: que es pot traduir al català per \emph{pis} (per
  defecte) o per \emph{terra},
\item \emph{pis}: que es pot traduir a l'anglès per \emph{flat} (per
  defecte) o per \emph{floor} (prenent \emph{pis} en el sentit de
  paviment).
\end{itemize}

Aquesta informació es representa fent ús dels dos atributs esmentats
abans:
\begin{alltt}
\begin{small}
<e srl="flat D">
   <p>
      <l>flat<s n="n"/></l>
      <r>pis<s n="n"/><s n="m"/></r>
    </p>
</e>

<e slr="pis D" srl="floor">
   <p>
      <l>floor<s n="n"/></l>
      <r>pis<s n="n"/><s n="m"/></r>
   </p>
</e>

<e slr="terra">
   <p>
      <l>floor<s n="n"/></l>
      <r>terra<s n="n"/><s n="m"/></r>
   </p>
</e>

<e slr="mirar D">
   <p>
      <l>look<s n="vblex"/></l>
      <r>mirar<s n="vblex"/></r>
   </p>
</e>

<e slr="parèixer">
   <p>
      <l>look<s n="vblex"/></l>
      <r>parèixer<s n="vblex"/></r>
   </p>
</e>
\end{small}
\end{alltt}



\section{Preprocessament dels diccionaris bilingües}\label{se:preprocessament}
El fet que, amb aquesta modificació, es creïn diccionaris bilingües
que permeten l'especificació de més d'una traducció per paraula fa
necessari un preprocessament d'aquests diccionaris, ja que el motor de
traducció Apertium treballa amb diccionaris compilats en els quals
cada mot té només una traducció possible.

El preprocessament dels diccionaris es fa automàticament durant la
compilació, per la qual cosa l'usuari final no ha de fer cap acció especial.

\subsection{Preprocessament sense mòdul de tria lèxica}

Quan aquests diccionaris s'utilitzin en un sistema que no disposa de
mòdul de selecció lèxica, el preprocessament es realitza amb
l'aplicació del full d'estil \texttt{translate-to-default-equivalent.xsl}.  Aquest full
d'estil converteix els diccionaris amb més d'una possible traducció per entrada en
diccionaris amb una sola traducció per entrada, escollint com a
traducció l'entrada marcada com a equivalent predeterminat, i posant una
restricció de direcció (\texttt{LR} o \texttt{RL} segons el cas) en les entrades
restants, de manera que aquestes només es tradueixen en la direcció de
traducció en què no hi ha multiplicitat d'equivalents.  Aquest full
d'estil es crida des del \texttt{Makefile}.

Com a exemple, les tres primeres entrades que es mostren en la secció
\ref{se:diccionaris} queden així després de l'aplicació del full
d'estil esmentat:

\begin{alltt}
\begin{small}
<e>
   <p>
      <l>flat<s n="n"/></l>
      <r>pis<s n="n"/><s n="m"/></r>
   </p>
</e>

<e r="LR">
   <p>
      <l>floor<s n="n"/></l>
      <r>pis<s n="n"/><s n="m"/></r>
   </p>
</e>

<e r="RL">
   <p>
      <l>floor<s n="n"/></l>
      <r>terra<s n="n"/><s n="m"/></r>
   </p>
</e>
\end{small}
\end{alltt}

\subsection{Preprocessament amb mòdul de tria lèxica}

En el cas que el sistema Apertium funcioni amb un mòdul de selecció lèxica, el diccionari bilingüe 
s'ha de preprocessar per a obtenir:
\begin{itemize}
\item un diccionari monolingüe que per a cada paraula en
  llengua origen (per exemple \emph{look}) retorni totes les possibles
  marques de traducció (\texttt{look\_\_mirar D} i
  \texttt{look\_\_parèixer}), aquest diccionari serà utilitzat pel
  mòdul que fa la tria lèxica; i
\item un nou diccionari bilingüe que donada una paraula
  amb la selecció lèxica ja feta (per exemple
  \texttt{look\_\_parèixer}) en retorni la traducció
  (\emph{parèixer}); aquest serà el diccionari bilingüe a emprar en la
  transferència lèxica.
\end{itemize}

Aquest preprocessament es fa automàticament amb el següent
programari en compilar els diccionaris:
\begin{itemize}
\item \texttt{apertium-gen-lextormono}, que rep tres paràmetres: 
  \begin{itemize}
  \item el sentit de traducció per al qual es vol obtenir el
    diccionari monolingüe usat en la tria lèxica; \texttt{lr}
    (\emph{left to rigth}) per a la traducció d'esquerra a dreta, i
    \texttt{rl} (\emph{right to left}) per a la traducció de dreta a
    esquerra;
  \item el diccionari bilingüe a preprocessar; i
  \item el fitxer on s'ha d'escriure el diccionari monolingüe
    resultant.
  \end{itemize}
\item \texttt{apertium-gen-lextorbil}, que rep tres paràmetres: 
  \begin{itemize}
  \item el sentit de traducció (\texttt{lr} o \texttt{rl}) per al qual
    es vol obtenir el diccionari bilingüe a usar pel mòdul de
    transferència lèxica;
  \item el diccionari bilingüe a preprocessar; i
  \item el fitxer on s'ha d'escriure el diccionari bilingüe resultant.
  \end{itemize}
\end{itemize}

\section{Mòdul per a la tria lèxica}\label{se:lextor}
El mòdul encarregat de la tria lèxica s'executa després del
desambiguador lèxic categorial i abans de la transferència estructural
(vegeu la figura~\ref{fig:moduls} de la pàgina~\pageref{fig:moduls});
per tant fa ús únicament d'informació de la llengua origen de la
traducció. No obstant això, per a l'entrenament del mòdul també es fa
ús d'informació de la llengua meta.

\subsection{Entrenament}\label{se:entrenament}
Per al entrenament del mòdul que fa la tria lèxica es necessiten un
corpus en llengua origen i un altre en llengua meta; no cal que
estiguen relacionats. Tots dos corpus han de ser preprocessats abans
de l'entrenament. Aquest preprocessament, el qual consisteix a
analitzar els còrpora i fer la desambiguació lèxica categorial, es pot
fer
%perquè estiguen en el mateix format que quan es fa la
%tria lèxica durant la traducció (vegeu la secció~\ref{se:us} més
%avall) 
amb \texttt{apertium-preprocess-corpus-lextor}.

L'entrenament del mòdul encarregat de la tria lèxica consisteix a fer
les següents tasques:\footnote{L'entrenament dels models usats per a
  la tria lèxica s'ha automatitzat en aquells paquets lingüístics que
  l'usen. A més tot el programari esmentat té la seua pàgina de manual UNIX}
\begin{enumerate}
\item obtenir la llista de paraules que no hauran de ser tingudes en
  compte a l'hora de fer la tria lèxica (\emph{stopwords}). Aquesta
  llista pot fer-se a mà o mitjançant
  \texttt{apertium-gen-stopwords-lextor};
\item obtenir la llista de paraules (en llengua origen) que tenen més
  d'una traducció en llengua meta amb
  \texttt{apertium-gen-wlist-lextor};
\item traduir a la llengua meta cada una de les paraules obtingudes en
  el pas anterior amb \texttt{apertium-gen-wlist-lextor-translation};
\item entrenar amb \texttt{apertium-lextor --trainwrd} i usant el
  corpus preprocessat de la llengua meta un model de coaparició de
  paraules per a les obtingudes en el pas anterior;
\item entrenar amb \texttt{apertium-lextor --trainlch} i usant el
  corpus preprocessat de la llengua origen, els diccionaris generats
  amb els programes esmentats a la secció~\ref{se:preprocessament} i
  els models de coaparició de paraules estimats en el pas anterior, un
  model de coaparició per a cadascuna de les marques de traducció
  d'aquelles paraules que poden tenir més d'una traducció en llengua
  meta.
\end{enumerate}

\subsection{Utilització}\label{se:us}
Els models de coaparició de paraules estimats a la secció anterior per
a cadascuna de les marques de traducció proporcionen la informació
necessària per a portar a terme la tria lèxica amb informació del
context.

La tria lèxica es fa amb \texttt{apertium-lextor --lextor}; els formats
usats per a la comunicació amb la resta de mòduls del motor de
traducció són:
\begin{description}
\item [Entrada:] text en el mateix format que el d'entrada al mòdul de
  transferència estructural, és a dir, text analitzat i desambiguat
  amb les cues invariants dels multimots desplaçats abans de qualsevol
  etiqueta.
\item [Eixida:] text en el mateix format però amb la marca de
  traducció a emprar quan es faça la transferència lèxica.
\end{description}

El següent exemple il·lustra els formats d'entrada/eixida usats pel
selector lèxic (suposem que únicament el verb anglès \emph{get} té més
d'un sentit de traducció als diccionaris):
\begin{itemize}
\item Text en llengua origen (anglès): \emph{To get to the city
    centre}
\item Entrada al selector lèxic: \verb!^To<pr>$!
  \verb!^get<vblex><inf>$! \verb!^to<pr>$! \verb!^the<det><def><sp>$!
  \verb!^city<n><sg>$! \verb!^centre<n><sg>$!
\item Marques de traducció al diccionari bilingüe per al verb \emph{get}:
  \texttt{rebre}, \texttt{agafar}, \texttt{arribar},
  \texttt{aconseguir D}
\item Eixida del selector lèxic: \verb!^To<pr>$!
  \verb!^get__arribar<vblex><inf>$! \verb!^to<pr>$!
  \verb!^the<det><def><sp>$!  \verb!^city<n><sg>$!
  \verb!^centre<n><sg>$!
\end{itemize}


\chapter{Formularis web d'inserció de dades}

Aquest capítol presenta el sistema de manteniment de diccionaris
d'Apertium 2.  Està estructurat en dues seccions.  En la secció
\ref{ss:formadmin} es dóna l'informació necessària per a instal·lar la
ferramenta i realitzar adaptacions.  En la secció \ref{ss:formus} s'exposa el
mode d'ús de l'aplicació web per a dur a terme la millora de les dades
lingüístiques.


\section{Introducció}

El formularis per a la introducció de nous termes als diccionaris de
les diferents llengües sorgeixen com a resposta a la necessitat de
proveir una ferramenta amb la qual introduir còmodament noves paraules
als diferents diccionaris i amb la possibilitat de fer-ho de forma
remota des de qualsevol ordinador que tinga accés a Internet.

Així és plantegen com uns formularis que estan escrits en \texttt{php}
i són utilitzables amb qualsevol navegador d'Internet, bé de forma
local en el mateix ordinador on s'emmagatzemen els diccionaris o bé
remotament.

\section{Instal·lació i administració}
\label{ss:formadmin}

\subsection{Instal·lació de la ferramenta}

La instal·lació s'ha de realitzar en un màquina Unix, que tinga
instal·lat un servidor web Apache amb \texttt{php}. Així s'ha de
procedir primerament a fer la instal·lació del servidor \texttt{php}
si no estigués ja fet. Una vegada estiga resolt el punt anterior es
procedeix a fer la instal·lació pròpiament dita.

S'obté el paquet \textit{`apertium-lexical-webform-0.9'} i
es descomprimeix dins del directori on vaja a deixar-se la ferramenta
de formularis d'inserció.

\begin{alltt}
   # cd /ruta/dels/formularis
   # tar -xvzf /ruta/apertium-lexical-webform-0.9.tar.gz
\end{alltt}

S'ha de tenir en compte que l'Apache sols serveix les pàgines que
estan dintre del directori arrel amb què l'hem configurat. Per tant el
directori on deixem els formularis ha de ser un subdirectori que
estiga dintre de l'arrel del servidor Apache.

Seguidament s'edita el fitxer de configuració que està en
\textit{private/config.php} i es dóna valors adequats a les variables
de configuració:

\begin{itemize}
\item \texttt{\$anmor}: ruta sencera on es troba l'analitzador
  morfològic \textit{'lt-proc`}.
\item \texttt{\$dicos\_path}: ruta on es troben els diccionaris finals
  i el binaris compilats de cada diccionari. Este directori ha de
  contindre un sub-directori per a cada diccionari amb el que pot
  treballar el formulari. El nom del subdirectori ha de seguir la
  següent sintaxi: \texttt{paradigmes-ll-rr} , on \textit{ll} i
  \textit{rr} són les inicials del parell de llengües del traductor en
  concret. En cada directori es deixen els diccionaris finals amb què
  treballa el traductor i els corresponents binaris compilats.
  Aquests directoris es poden substituir per enllaços simbòlics en
  cas que es troben en diferents llocs.
\item \texttt{\$usuaris\_professionals}: un llistat amb els usuaris
  professionals del sistema que tenen permís per a inserir als
  diccionaris del formulari i validar paraules pendents de
  confirmació.
\item \texttt{\$mail}: Adreça electrònica de l'administrador
  encarregat dels formularis. Quan algú sol.licite donar-se d'alta com
  a usuari s'enviarà un correu electrònic a aquesta adreça.
\end{itemize}

Una vegada s'han configurat els paràmetres d'aquest fitxer el servidor
de formularis ja es troba en funcionament.


\subsection{Estructura de directoris}

Tots els fitxers necessaris per al correcte funcionament s'estructuren
de la següent forma:

\begin{itemize}
\item \texttt{/index.php:} presenta el formulari inicial d'inserció.
  Té un apartat per a cada parell de llengües on s'introdueix el lema
  en llengua origen i en llengua meta i permet triar el tipus de
  categoria gramatical que es tracta. En prémer el botó \textit{'Go
    on'} avancem a la pàgina següent on seleccionarem els paradigmes
  de flexió corresponent a cadascun dels lemes en llengua origen i
  llengua meta.
\item \texttt{/dics:} directori amb els diccionaris de les entrades
  que van inserint-se des dels formularis. Estan els fitxers amb les
  entrades dels usuaris no professionals (pendents de ser validades) i
  els diccionaris amb les entrades en format \texttt{XML} dels usuaris
  professionals
\item \texttt{/private:} aquí està la major part dels mòduls
  utilitzats en els formularis. També conté els directoris amb la
  definició de paradigmes per a totes les llengües amb les que podem
  treballar, aquests directoris tenen la forma
  \texttt{paradigmes-ll-rr} sent \textit{ll} i \textit{rr} les
  inicials del parell de llengües del traductor en concret. L'ordre
  escollit per a les dues llengües, primer \textit{ll} i després
  \textit{rr} depèn de l'ordre en que s'hagen construït les entrades
  per al diccionari bilingüe. També estan en aquest directori els
  fitxers encarregats de fer tot el processament de les paraules a
  inserir. Aquests son:
\begin{itemize}
\item \texttt{resultado.php: } Aquest \textit{php} és cridat quan
  s'insereixen dues paraules de qualsevol parell de llengües des del
  mòdul \textit{index.php}. Bàsicament el que fa és establir el parell
  de llengües amb què es treballarà (\textit{\$LR} i \textit{\$RL}) i
  la categoria gramatical de la paraula que s'inserirà
  (\textit{\$tipus}). S'inclou al mòdul \textit{selec.php} que serà el
  següent que es crida en el procés d'inserció. En el cas que el
  \textit{tipus} de la paraula a inserir fos una unitat multi-paraula
  (\textit{Multi Word Verb}) aleshores és el mòdul \textit{multip.php}
  el que s'inclou i es crida en comptes de \textit{selec.php}. Els
  elements \textit{Multi Word Verb} o unitats multi-paraula estan
  formats per un verb que pot flexionar seguit d'una cua invariable
  d'una o més paraules.
\item \texttt{selecc.php: } És el mòdul encarregat de proporcionar la
  selecció del paradigma escollit per a cada una de les dues paraules,
  la paraula en llengua origen i en llengua meta. Proporciona una
  llista de paradigmes per a escollir que depenen del tipus gramatical
  de l'entrada que estem creant. Quan es selecciona un nou paradigma
  per a un dels dos lemes, proporciona uns exemples de la flexió del
  lema a inserir segons el paradigma que hem escollit. Si acceptem els
  paradigmes escollits, el mòdul crida a \textit{insertarPro.php} o
  \textit{insertar.php} depenen de si l'usuari que està fent la nova
  inserció està considerat com a professional o no professional
  respectivament.
\item \texttt{multip.php: } Té la mateixa funció que el mòdul
  \textit{selecc.php} però per a les unitats multi-paraula. Utilitza
  les mateixes variables i realitza les mateixes operacions, però quan
  mostra els exemples ho fa flexionant el verb i afegint totes les
  paraules que formen la cua. La manera de funcionar del mòdul és
  anàloga a la del mòdul \textit{selecc.php} i la seua descripció
  detallada la trobarem a l'apartat \ref{ss:fitxersphp}.
\item \texttt{valida.php: } Aquest mòdul es crida quan un usuari
  professional decideix validar paraules que estan en la cua
  d'entrades pendents de validació. Llegeix el fitxer amb la cua de
  paraules per validar i el recorre un a un, agafa les dades de
  l'entrada corresponent (\textit{LRlem, RLlem, paradigmaLR,
    paradigmaRL, LR, RL}, etc...) i crida a \textit{selecc.php} per a
  continuar amb el procés d'inserció d'eixa entrada particular.
\item \texttt{insertarPro.php: } Aquest mòdul es crida quan ja hem
  seleccionat el paradigma adequat per a la paraula en llengua origen
  i en llengua meta (operació realitzada en \textit{selecc.php}) i
  volem visualitzar com quedarà l'entrada en el format \texttt{XML}
  dels tres diccionaris, monolingüe origen, bilingüe i monolingüe
  meta. Des d'aquesta pantalla es podrà modificar directament el codi
  i finalment acceptar la nova entrada o cancelar l'operació.
\item \texttt{ins\_multip.php: } Té la mateixa funció que
  \textit{insertarPro.php} però està pensat per a les unitats
  multi-paraula, de manera que té un tractament especial amb l'entrada
  per a que el codi \texttt{XML} que s'insereix als diccionaris siga
  correcte.
\item \texttt{insertar.php: } És el mòdul equivalent a
  \textit{insertarPro.php} però quan l'operació està realitzant-la un
  usuari no professional. Les accions que es realitzen en este cas són
  molt més senzilles ja que l'única cosa que es fa és inserir en el
  fitxer de termes pendents de validar els lemes i els paradigmes
  escollits per l'usuari no professional, i queden allí fins que un
  usuari professional els valida.
\item \texttt{verSemi.php: } Este mòdul té la funció de mostrar el
  fitxer amb les entrades inserides per usuaris no professionals i que
  estan pendents de ser validades. Pot servir com ajuda per als
  usuaris professionals que abans de començar a validar paraules poden
  comprovar quines estan en la cua per a validar. Per a cridar-lo
  apareix un enllaç en el formulari generat per \textit{selec.php} des
  d'on es pot cridar aquesta funcionalitat.
\item \texttt{paradigmas.xsl:} Full d'estils que s'utilitza per a
  generar els fitxers de paradigmes amb que treballen els mòduls del
  formulari. S'utilitza amb l'especificació dels paradigmes de cada
  llengua escrit en format \texttt{XML}. Aquest punt es tractarà més
  extensament en l'apartat \textit{Fitxers de Paradigmes}.
\item \texttt{creaparadigma.awk:} Fitxer \texttt{awk} que també
  s'utilitza per a generar els fitxers de paradigmes de treball.
\item \texttt{gen\_paradig.sh:} Script que es pot fer servir si volem
  que automàticament es generen els fitxers de paradigmes de tots els
  parells de llengües que tenim instal·lats.
\end{itemize}
\end{itemize}

L'especificació detallada de les tasques de cada mòdul es troba en les
seccions corresponents.

\subsection{Fitxers php}

\subsubsection{resultado.php}

Depenent del valor de la variable \texttt{\$nomtrad} actualitzada per
\textit{index.php} el mòdul assigna els valor adequats a \texttt{\$LR}
i \texttt{\$RL} (el tipus de llengua origen i llengua meta
respectivament). Seguidament, depenent de la categoria gramatical de
la paraula que s'inserirà, assignem el valor adequat a la variable
\$tipus i cridem a \textit{selec.php} o \textit{multip.php} depenent
de si es tracta d'una paraula simple o d'una unitat multi-paraula.

\subsubsection{selecc.php}
\label{ss:fitxersphp}

Aquest mòdul té la funció de triar el paradigma corresponent a les
paraules que volem introduir. Es tria el paradigma de la paraula en
llengua origen i en llengua meta.

Depenent de la categoria gramatical de la paraula que estem
introduint, s'assignen uns determinats valors a unes variables que
darrerament s'utilitzaran, aquestes són
\begin{itemize}
\item \texttt{cadFich:} categoria gramatical del lema.
\item \texttt{show:} cadena que es mostra al formulari indicant la
  categoria gramatical de la paraula que està inserint-se.
\item \texttt{tag:} cadena amb l'etiqueta \texttt{XML} d'eixida de
  l'analitzador morfològic per a aquesta categoria gramatical.
\item \texttt{tagout:} cadena amb el codi \texttt{XML} que indica la
  categoria gramatical de la paraula. Esta cadena s'utilitzarà quan es
  compose l'entrada final \texttt{XML} que s'inserirà al diccionari.
\item \texttt{nota:} cadena amb possibles comentaris a inserir en el
  codi \texttt{XML} de l'entrada.
\end{itemize}
Els formularis treballen amb 4 tipus de diccionaris:
\begin{itemize}
\item \textit{Semiprofessionals}: Aquests contenen les paraules
  inserides des del formulari per usuaris no professionals i que estan
  pendents de validació. Acaben amb l'extensió "\textit{semi.dic}"
\item \textit{Diccionaris del formulari}: Contenen les paraules que
  han sigut inserides des del formulari per usuaris professionals i
  també les que han estat validades des dels diccionaris
  semiprofessionals. Acaben amb l'extensió "\textit{webform}".
\item \textit{Finals}: Són els fitxers amb totes les entrades escrites
  en codi \texttt{XML} . Aquests fitxers són els que utilitza
  definitivament el traductor després de rebre un tractament adequat
  de compilació. Acaben amb l'extensió "\textit{dix}".
\item \textit{Finals compilats}: Després d'haver compilat els
  diccionaris finals ja poden ser utilitzats pels binaris del
  traductor. Acaben amb l'extensió "\textit{bin}"
\end{itemize}

Aquests diccionaris són utilitzats pels formularis i hi ha variables
que contenen les rutes on es poden trobar. També es donen valors a les
variables que mantenen les rutes on s'han de buscar els fitxers
auxiliars i de configuració:
\begin{itemize}
\item \texttt{path:} ruta per als diccionaris temporals.
\item \texttt{fich\_LR:} diccionari de la llengua origen de les
  paraules inserides mitjançant el formulari i que encara no són al
  diccionari final ni al diccionari compilat.
\item \texttt{fich\_RL:} diccionari de la llengua meta de les paraules
  inserides mitjançant el formulari i que encara no són al diccionari
  final ni al diccionari compilat.
\item \texttt{fich\_LRRL:} diccionari bilingüe de les paraules
  inserides mitjançant el formulari i que encara no són al diccionari
  final ni al diccionari compilat.
\item \texttt{fich-semi:} entrades inserides mitjançant el formulari
  per usuaris no professionals i que estan pendents de validació.
\item \texttt{path\_paradigmasLR:} ruta dels fitxers amb els
  paradigmes de flexió per a llengua origen.
\item \texttt{path\_paradigmasRL:} ruta dels fitxers amb els
  paradigmes de flexió per a llengua meta.
\item \texttt{anmor:} ruta de l'analitzador morfològic.
\item \texttt{aut\_LRRL:} ruta del binari morfològic de llengua origen
  a llengua meta.
\item \texttt{aut\_RLLR:} ruta del binari morfològic de llengua meta a
  llengua origen.
\end{itemize}

Seguidament s'insereix el codi html del que ha de fer depenent de
l'acció seleccionada. Les accions que es produeixen per ordre
seqüencial són les següents:

\begin{itemize}
\item Comprova que el lema en llengua origen a inserir no hi siga ja
  en els diccionaris de paraules inserides pel formulari. Si s'hagués
  cridat a \texttt{selecc.php} des de la pantalla de validació de
  paraules (\texttt{valida.php}) aleshores comprova que el lema no hi
  siga ja en el fitxer de paraules inserides per usuaris no
  professionals. També ho comprova en el diccionari complet final.
\item Fa la mateixa comprovació corresponent per a la llengua meta.
\item Seguidament s'escriu codi per a seleccionar restriccions del
  sentit de la traducció.
\item Es defineixen una sèrie de funcions que s'utilitzaran en la
  generació d'exemples per als lemes quan triem el corresponent
  paradigma. Aquestes son:
  \begin{itemize}
  \item \texttt{esVocalFuerte}
  \item \texttt{esVocalDebil}
  \item \texttt{esVocal}
  \item \texttt{PosicioVocalTall}
  \end{itemize}
  Aquestes funcions es descriuen més endavant en l'apartat
  corresponent a \textit{insertarPro.php}.
\item S'obri el fitxer de paradigmes per a mostrar una finestra de
  selecció desplegable amb els paradigmes que podem triar per al lema
  en llengua origen que estem tractant. Per a fer això s'ha de
  comprovar seqüencialment els paradigmes corresponents a la categoria
  gramatical del lema i comprovar que el paradigma es pot aplicar al
  lema corresponent.
\item Seguidament es fa el mateix però per als paradigmes del lema en
  llengua meta.
\item Amb els lemes i amb els paradigmes corresponents seleccionats,
  s'han de generar els exemples de com quedaria la flexió d'eixos
  lemes segons els paradigmes escollits. Per aconseguir això
  necessitem per una banda l'arrel del lema (\texttt{raiz\_LR i
    raiz\_RL}) i per altra les terminacions d'exemple per al paradigma
  escollit (\texttt{paradigma\_LR i paradigma\_RL}), terminacions que
  s'obtenen del fitxer de paradigmes. Finalment compon una cadena amb
  els exemples generats (\texttt{ejemplos\_LR i ejemplos\_RL}) i els
  mostra
\item Si estem en aquesta pantalla perquè venim de validar paraules
  (\texttt{valida=1}) aleshores afegeix al formulari un botó per a
  eliminar l'entrada actual en cas que no volguérem validar-la i
  inserir-la.
\item Si l'usuari que ha entrat en aquesta pantalla és un usuari
  reconegut com a professional, aleshores afegeix al formulari un botó
  per a que eixe usuari puga triar l'opció de validar paraules
  inserides per usuaris no professionals
\item Finalment tenim el tractament de l'acció corresponent activada
  al polsar un dels botons de confirmació que es mostren a la part
  inferior del formulari. Si l'acció és \textit{"Delete"} , cosa que
  sols pot ocórrer quan s'estan validant entrades, elimina l'entrada
  corresponent del fitxer amb les entrades d'usuaris no professionals.
  Sinó, l'acció és la de confirmar (botó \textit{"Go on"}), i cridem
  al mòdul \texttt{insertarPro.php} o \texttt{insertar.php} depenent
  de si l'usuari es professional o no professional respectivament.
  Aquests mòduls s'encarreguen de fer l'inserció als diccionaris.
\end{itemize}
Quan s'ha inserit la paraula, es torna a mostrar la pàgina de
\texttt{validar.php} o de \texttt{selecc.php} depenent de si havíem
entrat des d'un procediment de validació (i aleshores
\textit{valida=1}) o des d'una inserció normal.

\subsubsection{multip.php}
El codi i el comportament d'aquest mòdul és el mateix que el de
\textit{selecc.php}. L'única diferència és que aquest està pensat per
a tractar les unitats multiparaula, mentre que \textit{selec.php}
tracta la resta de unitats. Així, la diferència més evident es que
tenim les variables \texttt{\$LRcua} i \texttt{\$RLcua} que contenen
la cua invariable que va després de la part variable de la
multi-paraula. Quan es mostren els exemples, a banda de mostrar la
part variable flexionada segons el paradigma escollit, també es mostra
un quadre de text modificable amb la cua invariable.

Quan es premi el botó de seguir amb l'inserció de l'entrada als
diccionaris, es crida al mòdul \textit{ins\_multip.php} en comptes de
\textit{insertarPro.php}.

\subsubsection{valida.php}
Aquest mòdul és cridat quan un usuari professional polsa el botó
"\textit{validate pairs}". El control passa a aquest mòdul que llegeix
el diccionari d'entrades pendents de ser validades (\$fichSemi) del
parell de llengües corresponent. Aleshores s'entra en un bucle que
recorre aquest fitxer i va llegint les entrades una a una. Amb la
informació de l'entrada particular dóna valor a una sèrie de variables
que seran utilitzades en els mòduls que faran el tractament posterior,
com ara:
\begin{center}
% use packages: array
\begin{tabular}{ll}
\$LRlem & \$RLlem \\ 
\$paradigmaLR & \$paradigmaRL \\ 
\$direccions & \$tipo \\ 
\$comentarios & \$user \\ 
\$geneLR & \$geneRL \\ 
\$numLR & \$numRL \\ 
\$LR & \$RL
\end{tabular}
\end{center}

Una vegada establerts els valors adequats per a aquestes variables es
cedeix el control a \textit{selec.php} que tracta l'entrada com si
d'una inserció d'usuari professional es tractara. Després d'inserir
les entrades als diccionaris mitjançant \textit{insertarPro.php}, el
flux torna a \textit{valida.php} que continua amb la següent entrada
per validar.

\subsubsection{insertarPro.php}
Una vegada introduïts els lemes i seleccionats els paradigmes
corresponents en \textit{selec.php}, aquest mòdul és l'encarregat de
generar les corresponents entrades en codi \texttt{XML} i inserir-les
als diccionaris monolingües i al bilingüe.

Realitza moltes operacions semblants a les realitzades en
\textit{selec.php}, com ara generar els exemples de la paraula
flexionada. Així primerament dóna valor a \texttt{cadFich, show, tag,
  tagout, nota} depenent de la categoria gramatical (\texttt{\$tipus})
de la paraula a inserir.  Assigna rutes a les variables de ubicació de
fitxers i defineix unes funcions necessàries de igual manera a com
ocorria en \textit{selec.php}.
\begin{itemize}
\item \texttt{esVocalFuerte}: Retorna \textit{true} si la vocal és
  forta, és a dir \textit{a, e, o}.
\item \texttt{esVocalDebil}: Retorna \textit{true} si la vocal és
  feble, és a dir \textit{a, e, o}.
\item \texttt{esVocal}: Retorna \textit{true} si el caràcter que li
  passem com argument és una vocal.
\item \texttt{diptongo}: Retorna \textit{true} si les dues lletres que
  se li passen com arguments formen diftong. Això ocorrerà sempre que
  les dues vocals no siguin fortes.
\item \texttt{acentuar}: Se li passa una cadena de text i l'accentua
  seguint les regles del castellà en funció del parametre
  \textit{\$siguienteletra}.
\item \texttt{esMayuscula}: Retorna \textit{true} si el caràcter està
  en majúscula.
\item \texttt{TieneAcento}: Retorna \textit{true} si la cadena té
  accent.
\item \texttt{acentua}: Accentua l'última vocal accentuable d'una
  paraula amb un accent tancat o obert depenent del sentit indicat en
  el paràmetre \$sentit.
\item \texttt{PonQuitaAcento}: Posa o lleva l'accent de la primera
  cadena passada com argument en funció de si la segona cadena
  argument té o no té accent.
\item \texttt{PosicioVocalTall}: Torna la posició dins del lema
  (\$lema) on es troba la vocal (\$vocal) que separa l'arrel de la
  desinència. Busquem la vocal del final cap al principi i tornem la
  primera ocurrència de \$vocal.
\end{itemize}

Ara es realitzen les mateixes operacions que en \textit{selec.php},
comprova que l'entrada no hi siga ja als diccionaris i genera els
exemples de la paraula flexionada amb el paradigma prèviament
escollit.  Seguidament el que fem és construir la cadena amb el codi
\texttt{XML} que va a inserirem al diccionari monolingüe de llengua
origen. Amb la informació que disposem dels lemes provinent de
\textit{selec.php}, es genera una cadena de text (\texttt{\$cad\_LR})
que conté el codi \texttt{XML} per al diccionari monolingüe. Aquesta
cadena es mostra en una finestra de text que pot ser modificada
manualment. El mateix procés es repeteix per a generar la cadena
corresponent al diccionari monolingüe de llengua meta
(\texttt{\$cad\_RL}) i per al diccionari bilingüe
(\texttt{\$cad\_bil}).  Seguidament, es concatena a aquestes variables
de cadena els comentaris i el nom d'usuari que insereix l'entrada, si
s'escau.  Finalment s'acaba de compondre la pantalla de formulari, amb
botons d'acceptar, eliminar i tornar cap enrere.  El codi que fa el
tractament de cadascuna de les possibles accions es troba al final del
fitxer:
\begin{itemize}
\item \texttt{Inserir: } En aquest cas, fa unes substitucions de
  caràcters perquè l'entrada tinga el format adequat per als
  diccionaris, i insereix les cadenes \texttt{\$cad\_LR, \$cad\_bil,
    \$cad\_RL} als diccionaris monolingüe origen, bilingüe i
  monolingüe meta respectivament (\texttt{\$fich\_LR, \$fich\_LRRL,
    \$fich\_RL}). Si es produeix algun tipus d'error en inserir
  l'entrada informa d'aquest fet amb una notificació per pantalla. Si
  \textit{insertarPro.php} havia estat cridat des d'un procediment de
  validació de paraules (\textit{\$valida=1}), aleshores insereix un
  botó "\textit{Continue}" per a seguir validant paraules. En cas
  contrari insereix un botó de tancar la finestra que ens permetrà
  acabar.
\item  \texttt{Eliminar: } En aquest cas, elimina l'entrada del fitxer d'entrades pendents de validar.
\end{itemize}

\subsubsection{ins\_multip.php}

Realitza les mateixes operacions que \textit{insertarPro.php} però
quan l'entrada a inserir és una unitat multi-paraula. La diferencia
principal és que ara disposem de dues variables addicionals
\texttt{\$LRcua} i \texttt{\$RLcua} que contenen la part invariable de
la multi-paraula. Quan s'insereix l'entrada als diccionaris s'ha
d'afegir aquesta cua al lloc convenient i convertir els espais en blanc
per l'etiqueta de blanc \texttt{<b/>}.

\subsubsection{insertar.php}

La funció d'aquest mòdul és molt senzilla. Compon una cadena de text
amb la informació provinent de \textit{selec.php} separada per
tabuladors. Aquesta cadena conté tota la informació necessària per a
generar una entrada al diccionari:

\texttt{\$LRlem.\$RLlem.\$paradigmaLR.\$direccion.\$paradigmaRL.}


\texttt{\$tipo.\$comentarios.\$user.\$geneLR.\$geneRL.}

 

Aquesta entrada es guarda en un fitxer (\$fichSemi) que conté la cua
amb les entrades pendents de validar inserides per usuaris no
professionals. Quan un usuari considerat professional vulga validar
entrades pendents, el mòdul \textit{valida.php} llegirà aquest mateix
fitxer.


\subsubsection{verSemi.php}
S'encarrega de mostrar per pantalla el fitxer d'entrades pendents de
validació, i ho fa així: llegeix el fitxer amb les entrades
(\textit{\$fichSemi}) i entra en un bucle que recorre totes les
entrades que es troben al fitxer. Per a cadascuna d'elles mostra un
línia amb la següent informació:

\texttt{\$LRlem
\$paradigmaLR
\$direccion
\$RLlem}

\texttt{\$paradigmaRL
\$tipo
\$comentarios}

\subsection{Fitxers de diccionari}

Els fitxers amb les entrades inserides des de el formulari es troben
en \texttt{/dics}. Ací es troben dos tipus de fitxers:

\begin{itemize}
\item \texttt{apertium-ll-rr.xx.webform}: El fitxer que conté entrades
  en codi \texttt{XML} preparades per a ser copiades en els
  diccionaris finals. El fitxer te el format mostrat, sent
  \texttt{ll-rr} les inicials corresponents al traductor al que fa
  referència eixe fitxer i \texttt{xx} les inicials a la llengua del
  monolingüe al que fa referència o les inicials del bilingüe. Per
  exemple, les inicials del traductor espanyol-català són
  \texttt{es-ca}. Per aquest traductor tenim el monolingüe de espanyol
  (\texttt{es}), el de català (\texttt{ca}) i el bilingüe
  (\texttt{es-ca}) Així, en aquest directori tindrem els següents
  fitxers per al traductor espanyol-català:
\begin{center}
\texttt{apertium-es-ca.es.webform       apertium-es-ca.ca.webform       apertium-es-ca.es-ca.webform}
\end{center}


\item \texttt{oo-mm.semi.dic}: El fitxer que conté les entrades
  pendents de ser validades d'un determinat traductor. \texttt{oo-mm}
  són les inicials corresponents al traductor concret. Per exemple, el
  traductor espanyol-català tindrà aquest fitxer per al
  semi-professional: \texttt{es-ca.semi.dic}


\end{itemize}

\subsection{Fitxers de paradigmes}

Els paradigmes utilitzats per a cada parell de llengües s'especifiquen
en dos arxius de format \texttt{XML} anomenats
\texttt{paradig.ll-rr.xx.xml} on \texttt{xx} són les inicials
corresponents a una llengua i \texttt{ll-rr} les inicials
corresponents a un parell de llengües. Aquests arxius estan formats per un
conjunt d'entrades corresponents a paradigmes o models de flexió de les paraules 
d'una llengüa en concret. El fitxer \texttt{XML} es composa de les següents parts:
\begin{itemize}
\item Capçalera/Arrel del document d'especificació.\\
\begin{alltt}
<?xml version="1.0" encoding="ISO-8859-1"?>
<?xml-stylesheet type="text/xsl" href="paradigmas.xsl"?>
<!DOCTYPE form SYSTEM "form.dtd">
<form lang="oc" langpair="oc-ca">
\end{alltt}
  A l'atribut \textit{lang} estan les inicials de la llengua per a la
  qual estan especificant-se paradigmes i a l'atribut
  \textit{langpair} estan les inicials corresponents al parell de
  llengües del traductor a què correspon el fitxer. Cal que
  al mateix directori on estan els fitxers de paradigmes estiga
  \texttt{form.dtd} on s'especifica la DTD que segueixen aquests
  fitxers. Aquesta DTD està detallada a l'anexe \ref{ss:dtdparadigmes}. 
\item Un conjunt d'elements que defineixen els paradigmes. Per a
  explicar el format dels elements s'utilitzarà el següent exemple:
  \\
\begin{alltt}
<entry PoS="adj" nbr="sg_pl" gen="mf">
        <endings>
                <stem>amable</stem> 
                <ending/>
                <ending>s</ending>  
        </endings>
        <paradigms howmany="1">
                <par n="amable\_\_adj"/>
        </paradigms>
</entry>
\end{alltt}
  Cada paradigma està especificat en un element \texttt{<entry>}.
  Aquest element pot tenir tres atributs:
  \begin{itemize}
  \item \textit{PoS}: la categoria gramatical del paradigma. Pot
    prendre els valors: acr, adj, adv, noun, pname, pr, verb. Aquest
    és obligatori per a qualsevol categoria gramatical.
  \item \textit{nbr}: els nombres admesos pel paradigma. Pot tenir
    els valors: sg, pl, sg\_pl, sp.
  \item \textit{gen}: els gèneres admesos pel paradigma. Pot tenir
    els valors: m, f, m f, mf.
  \end {itemize}
  A més, està format per dos elements:
  \begin{itemize}
  \item \texttt{endings}: l'arrel i les terminacions utilitzades per a
    seleccionar el paradigma al formulari i mostrar els exemples de
    flexió.
  \item \texttt{paradigms}: especificació del paradigma o
    paradigmes que defineixen la flexió seguida per una entrada en concret.
    Necessita de l'atribut \textit{howmany} que indica el nombre de
    paradigmes que utilitza l'entrada. Per a cadascun dels
    paradigmes utilitzats hi ha una línia que especifica el nom del
    paradigma del diccionari, i que té el següent format:
    \begin{center}
\begin{alltt}
<par n="long\_\_adj"/>
\end{alltt}           
    \end{center}
  \end {itemize}
\end {itemize}

A partir del fitxer de paradigmes escrit en \texttt{XML}, s'han de
generar els fitxers amb els que directament treballen els mòduls dels
formularis. Si s'executa el script \texttt{/private/gen\_paradig.sh}
el procés es realitza automàticament per a tots els parells de
llengües de què disposem:
\begin{alltt}
   #  cd private
   #  ./gen\_paradig.sh
\end{alltt}
Per a inserir un nou paradigma als formularis, cal
preparar l'entrada corresponent al fitxer de paradigmes en format
\texttt{XML} i després actualitzar els arxius de treball amb l'ordre
anterior.

El procés automatitzat també es pot realitzar de forma manual si no
volem actualitzar els fitxers de tots els parells de llengües que
tenim instal·lats. La generació manual dels arxius de
treball, es fa amb un full d'estil \texttt{XSL} mitjançant
aquesta ordre:
\begin{alltt}
   #  xsltproc paradigmas.xsl fitxer\_de\_paradigmes.xml 
                                     | ./creaparadig.awk
\end{alltt}

Aquesta acció genera un fitxer de treball per a cada categoria
gramatical. Els fitxers generats es troben en els directoris \texttt{/private/paradigmas.ll-rr}.
Cada directori conté fitxers amb els paradigmes que es poden utilitzar
per a cada parell de llengües \texttt{ll-rr} i per a cada component gramatical.
Cadascun d'aquests directori conté els fitxers següents:
\begin{itemize}
\item \texttt{paradigacr\_xx}: paradigmes per acrònims de la llengua
  \texttt{xx}.
\item \texttt{paradigadj\_xx}: paradigmes per adjectius de la llengua
  \texttt{xx}.
\item \texttt{paradigadv\_xx}: paradigmes per adverbis de la llengua
  \texttt{xx}.
\item \texttt{paradigcnjadv\_xx}: paradigmes per a conjuncions
  adverbials de la llengua \texttt{xx}.
\item \texttt{paradigcnjcoo\_xx}: paradigmes per a conjuncions
  copulatives de la llengua \texttt{xx}.
\item \texttt{paradigcnjsub\_xx}: paradigmes per a conjuncions
  subordinades de la llengua \texttt{xx}.
\item \texttt{paradignoun\_xx}: paradigmes per a noms de la llengua
  \texttt{xx}.
\item \texttt{paradigpname\_xx}: paradigmes per a noms propis de la
  llengua \texttt{xx}.
\item \texttt{paradigpr\_xx}: paradigmes per a preposicions de la
  llengua \texttt{xx}.
\item \texttt{paradigverb\_xx}: paradigmes per a verbs de la llengua
  \texttt{xx}.
\end{itemize}

Els fitxers estan composts per una entrada per línia. Cada entrada
conté la informació següent:

\begin{center}
% use packages: array
\begin{tabular}{lllll}
\textit{exemples} & \textit{nombre de paradigmes} & \textit{paradigmes\_model} & \textit{(nombres)} & \textit{(gèneres)}
\end{tabular}
\end{center}


El separador utilitzat per a les diferents parts de l'entrada es el
tabulador.
\begin{itemize}
\item \textit{Exemples}: són les terminacions que s'utilitzaran per a
  generar els exemples quan escollim aquest paradigma com a prototip
  per a una determinada paraula a inserir.
\item \textit{Nombre de paradigmes}: és el nombre de paradigmes del
  diccionari que s'utilitzaran per a flexionar adequadament aquest
  model de flexió en particular.
\item \textit{Paradigmes model}: és el nom del paradigma o paradigmes
  que estan al diccionari i que són els que s'utilitzaran per a
  flexionar la nova entrada.
\item \textit{(Nombres)}: Només es posa en el cas de noms, adjectius i
  acrònims. Fa referència al nombre del paradigma.
\item \textit{(Gèneres)}: Només es posa en el cas de noms, adjectius i
  acrònims. Fa referència al gènere del paradigma.
\end{itemize}

Així per exemple, al traductor espanyol-català tindríem el directori  \texttt{/private\-/paradigmas.es-ca} 
on trobaríem dos fitxers \texttt{XML}: \texttt{paradig.es-ca.es.xml}
i \texttt{paradig.es-ca.ca.xml} amb l'especificació dels paradigmes
utilitzats en cada llengua. A partir d'aquests fitxers es poden generar tots 
els fitxers de paradigmes per un parell de llengües concret amb l'ordre:
\begin{alltt}
   #  cd private/paradigmas.es-ca
   #  xsltproc ../paradigmas.xsl paradig.es-ca.es.xml 
                                    | ../creaparadig.awk
   #  xsltproc ../paradigmas.xsl paradig.es-ca.ca.xml 
                                    | ../creaparadig.awk
\end{alltt}

O bé, es poden generar automàticament per a tots els parells de llengües amb:
\begin{alltt}
   #  ./private/gen\_paradig.sh
\end{alltt}

Entre els fitxers de treball generats hi hauria un anomenat \texttt{paradigverb\_ca} que conté
els possibles paradigmes de verbs per al català, on una possible línia seria la següent:

\begin{center}
\texttt{abra/çar /ço /ci        1       abalan/çar\_\_vblex}
\end{center}

que deriva de l'entrada en \texttt{XML}:

\begin{alltt}
<entry PoS="verb">
        <endings>
                <stem>abra</stem> 
                <ending>çar</ending>  
                <ending>ço</ending> 
                <ending>ci</ending>
        </endings>
        <paradigms howmany="1">
                <par n="abalan/çar\_\_vblex"/>
        </paradigms>
</entry>
\end{alltt}

\section{Utilització dels formularis}
\label{ss:formus}
\subsection{Introducció}

Quan un usuari vulga inserir noves entrades a un diccionari ha de connectar-se mitjançant un client navegador a l'adreça on s'haja instal·lat el servidor de
 formularis, per exemple:
\begin{center}
\texttt{http://xixona.dlsi.ua.es/forms}
\end{center}
S'obrirà una pàgina web amb el portal d'entrada a \texttt{Opentrad\- Apertium\- Insertion\- Form}. En el marc de l'esquerra hi ha enllaços per a obtenir més \textit{informació} , \textit{descarregar} els programes i \textit{contacte} per a sol·licitar registrar-se com a usuari del sistema. Per a registrar-se com a usuari cal enviar un correu electrònic al webmaster encarregat dels formularis.

Per a inserir noves paraules, s'omplirà el formulari amb les dades corresponents i polsarem el botó \textit{'Go On'}; en aquest moment cal autentificar-se com a usuari registrat o no deixarà continuar amb el procediment d'inserir paraules. Quan un usuari es registra pot ser registrat de dues formes, com a usuari professional o com a usuari no professional. Ambdós tenen unes habilitacions diferents i que s'explicaran en apartats següents.

\subsection{Inserció d'entrades}

\subsubsection{Usuari professional}

Quan vulguem inserir una nova entrada als diccionaris cal que ens dirigim a l'apartat corresponent al parell de llengües que vulguem ampliar. Aleshores especifiquem el lema en llengua origen i en llengua meta i triem el tipus de categoria gramatical de les entrades que inserirem. Seguidament, polsem el botó \textit{'Go on'} per a seguir amb el procés d'inserció. 

En aquest punt apareix una nova finestra on mostra els lemes i uns paràmetres que caracteritzen la nova entrada al diccionari. Si l'entrada ja hi és en algun dels diccionaris, s'avisarà a l'usuari i el sistema automàticament escollirà sentit unidireccional (d'esquerra a dreta o a l'inrevés). Si no és en cap, triarà doble sentit de traducció. En aquesta nova finestra podem fer estes tres accions, si s'escau:
\begin{itemize}
\item Escollir el paradigma corresponent per al lema en llengua origen
  % i també en llengua meta (aquesta acció és obligatòria, la resta
  no).\footnote{Escollir el paradigma és un procés amb el que s'ha
    d'anar amb molta cura. Cal triar el paradigma exacte que descriu
    el comportament del lema que estem inserint. En el cas
    d'adjectius, noms i acrònims, cal escollir el paradigma que
    s'ajusti a la flexió desitjada i també als gèneres admesos. En el
    cas d'acrònims cal fixar-se en el gènere i nombre que admeteix
    cada paradigma dels que podem escollir; per exemple BBC serveix
    per a acrònims femenins singulars i SA per a acrònims femenins que
    admeteixen plural). En el cas de noms propis cal escollir el
    paradigma corresponent depenent de si es tracta d'un nom propi de
    cosa (un diari), de persona o de lloc.}
\item Escollir la direcció de traducció de l'entrada si és diferent de
  la proposada automàticament.
\item Afegir comentaris en l'entrada que quedaran al diccionari final.
\end{itemize}

Una vegada hem fet les operacions corresponents, polsem el botó
\textit{'Go on'} si volem confirmar l'entrada o \textit{'Close'} si
senzillament volem cancelar l'operació d'inserció.

La següent i última pantalla que se'ns mostra conté les tres entrades
en format \texttt{XML} generades per als diccionaris monolingüe
llengua origen, bilingüe i monolingüe llengua meta. Aquestes entrades
es mostren en tres finestres de text i es poden editar per si cal fer
alguna modificació. Una vegada revisades les entrades, polsarem el
botó \textit{'Insert'} per a inserir-les definitivament als
diccionaris corresponents. També tenim la possibilitat de polsar el
botó \textit{'Go back'} en cas que volguérem tornar al pas anterior.

\subsubsection{Usuari no professional}

Quan un usuari entra al sistema d'inserció com a usuari no
professional, el procediment d'inserció de paraules és el mateix que
per a l'usuari professional, però les entrades inserides no es guarden
als diccionaris generats pels formularis sinó que queden en una cua
d'entrades pendents de validació. Per inserir les paraules d'aquesta
cua als diccionaris cal que un usuari professional les valide.

\subsection{Validació d'entrades pendents d'aprovació}

Els usuaris professionals, en la pantalla on s'escull el paradigma
dels lemes inserits, tenen dos enllaços addicionals:
\begin{itemize}
\item \textit{See pairs to be validated}: Ací obrirem una finestra on
  podrem veure el contingut del fitxer amb les paraules que estan
  pendents de validació; paraules que hauran estat inserides per
  usuaris no professionals. Aquesta finestra és merament informativa i
  es tanca polsant el botó \textit{'Close'}.
\item \textit{Validate pairs}: Aquesta opció permet a un usuari
  professional validar una a una les entrades pendents. Quan polsem
  este botó, s'obri la finestra de selecció de paradigmes que s'ha
  vist en l'apartat d'inserció de noves paraules. Esta finestra es
  mostra amb les dades que havia escollit l'usuari que havia afegit
  eixa entrada. Ara, l'usuari professional podrà modificar els lemes,
  esborrar l'entrada (botó \textit{'Delete'}) o seguir amb el procés
  d'inserció. Si segueix amb l'inserció de l'entrada, el procés és el
  mateix que en una inserció normal, sols que quan l'entrada queda
  definitivament afegida als diccionaris de formulari el control torna
  a mostrar la següent entrada a validar de la cua

Aquest procés és repeteix fins que es validen totes les paraules de la cua o finalitzem el procés en polsar el botó \textit{'Close'}.

\end {itemize}


















\newpage
\appendix

\chapter[DTDs de formats XML]{Definicions de tipus de document (DTD) en XML}
\label{DTDs}

\notavisible{Les DTDs de les seccions \ref{ss:dtdtransfer},
\ref{ss:dtdinterchunk} i \ref{ss:dtdpostchunk} substitueixen la
DTD del transfer d'Apertium. De la mateixa manera, la DTD del
diccionari que es presenta en \ref{ss:dtddiccionario} substitueix l'antiga DTD del diccionari
d'Apertium.}

\section[DTD del mòdul prechunk]{DTD del mòdul de transferència
  estructural (pre\-chunk)}
\label{ss:dtdtransfer}

DTD per al format de les regles de transferència estructural. Aquesta
definició ve amb el paquet \texttt{apertium} (versió 2.0) que es
pot descarregar de \url{http://www.sourceforge.net}. La descripció dels
diferents elements es troba en l'apartat \ref{formatotransfer}.

\begin{small}
\begin{alltt}
<!\textsl{ENTITY} \% condition "(and|or|not|equal|begins-with|
                       ends-with|contains-substring|in)">
<!\textsl{ENTITY} \% container "(var|clip)">
<!\textsl{ENTITY} \% sentence "(let|out|choose|modify-case|
                      call-macro|append)">
<!\textsl{ENTITY} \% value "(b|clip|lit|lit-tag|var|get-case-from|
                   case-of|concat)">
<!\textsl{ENTITY} \% stringvalue "(clip|lit|var|get-case-from|
                         case-of)">

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{transfer} (section-def-cats, 
                    section-def-attrs, 
                    section-def-vars, 
                    section-def-lists?, 
                    section-def-macros?, 
                    section-rules)>

<!\textsl{ATTLIST} transfer default (lu|chunk) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-cats} (def-cat+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-cat} (cat-item+)>
<!\textsl{ATTLIST} def-cat n ID \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{cat-item} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} cat-item lemma CDATA \textsl{#IMPLIED}
                   tags CDATA \textsl{#REQUIRED} >

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-attrs} (def-attr+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-attr} (attr-item+)>
<!\textsl{ATTLIST} def-attr n ID \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{attr-item} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} attr-item tags CDATA \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-vars} (def-var+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-var} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} def-var n ID \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-lists} (def-list)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-list} (list-item+)>
<!\textsl{ATTLIST} def-list n ID \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{list-item} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} list-item v CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-macros} (def-macro)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-macro} (\%sentence;)+>
<!\textsl{ATTLIST} def-macro n ID \textsl{#REQUIRED}>
<!\textsl{ATTLIST} def-macro npar CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-rules} (rule+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{rule} (pattern, action)>
<!\textsl{ATTLIST} rule comment CDATA \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{pattern} (pattern-item+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{pattern-item} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} pattern-item n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{action} (\%sentence;)*>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{choose} (when+,otherwise?)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{when} (test,(\%sentence;)*)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{otherwise} (\%sentence;)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{test} (\%condition;)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{and} ((\%condition;),(\%condition;)+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{or} ((\%condition;),(\%condition;)+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{not} (\%condition;)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{equal} (\%value;,\%value;)>
<!\textsl{ATTLIST} equal caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{begins-with} (\%value;,\%value;)>
<!\textsl{ATTLIST} begins-with caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{ends-with} (\%value;,\%value;)>
<!\textsl{ATTLIST} ends-with caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{contains-substring} (\%value;,\%value;)>
<!\textsl{ATTLIST} contains-substring caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{in} (\%value;, list)>
<!\textsl{ATTLIST} in caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{list} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} list n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{let} (\%container;, \%value;)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{append} (\%value;)+>
<!\textsl{ATTLIST} append n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{out} (mlu|lu|b|chunk)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{modify-case} (\%container;, \%stringvalue;)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{call-macro} (with-param)*>
<!\textsl{ATTLIST} call-macro n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{with-param} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} with-param pos CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{clip} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} clip pos CDATA \textsl{#REQUIRED}
               side (sl|tl) \textsl{#REQUIRED}
               part CDATA \textsl{#REQUIRED}
               queue CDATA \textsl{#IMPLIED}
               link-to CDATA \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{lit} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} lit v CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{lit-tag} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} lit-tag v CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{var} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} var n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{get-case-from} (clip|lit|var)>
<!\textsl{ATTLIST} get-case-from pos CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{case-of} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} case-of pos CDATA \textsl{#REQUIRED}
                  side (sl|tl) \textsl{#REQUIRED}
                  part CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{concat} (\%value;)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{mlu} (lu+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{lu} (\%value;)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{chunk} (tags,(mlu|lu|b)+)>
<!\textsl{ATTLIST} chunk name CDATA \textsl{#IMPLIED}
                namefrom CDATA \textsl{#IMPLIED}
                case CDATA \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{tags} (tag+)>
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{tag} (\%value;)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{b} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} b pos CDATA \textsl{#IMPLIED}>

\end{alltt}
\end{small}

\newpage
\section{DTD del mòdul interchunk}
\label{ss:dtdinterchunk}

DTD per al format de les regles de transferència estructural del mòdul
interchunk. Aquesta definició ve amb el paquet \texttt{apertium}
(última versió) que es pot descarregar de
\url{http://www.sourceforge.net}. La descripció dels diferents
elements es troba en l'apartat \ref{formatotransfer}.

\begin{small}
\begin{alltt}

<!\textsl{ENTITY} \% condition "(and|or|not|equal|begins-with|
                       ends-with|contains-substring|in)">
<!\textsl{ENTITY} \% container "(var|clip)">
<!\textsl{ENTITY} \% sentence "(let|out|choose|modify-case|
                      call-macro|append)">
<!\textsl{ENTITY} \% value "(b|clip|lit|lit-tag|var|get-case-from|
                   case-of|concat)">
<!\textsl{ENTITY} \% stringvalue "(clip|lit|var|get-case-from|
                         case-of)">

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{interchunk} (section-def-cats, 
                      section-def-attrs, 
                      section-def-vars, 
                      section-def-lists?, 
                      section-def-macros?, 
                      section-rules)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-cats} (def-cat+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-cat} (cat-item+)>
<!\textsl{ATTLIST} def-cat n ID \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{cat-item} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} cat-item lemma CDATA \textsl{#IMPLIED}
                    tags CDATA \textsl{#REQUIRED} >

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-attrs} (def-attr+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-attr} (attr-item+)>
<!\textsl{ATTLIST} def-attr n ID \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{attr-item} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} attr-item tags CDATA \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-vars} (def-var+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-var} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} def-var n ID \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-lists} (def-list)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-list} (list-item+)>
<!\textsl{ATTLIST} def-list n ID \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{list-item} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} list-item v CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-macros} (def-macro)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-macro} (\%sentence;)+>
<!\textsl{ATTLIST} def-macro n ID \textsl{#REQUIRED}>
<!\textsl{ATTLIST} def-macro npar CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-rules} (rule+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{rule} (pattern, action)>
<!\textsl{ATTLIST} rule comment CDATA \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{pattern} (pattern-item+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{pattern-item} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} pattern-item n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{action} (\%sentence;)*>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{choose} (when+,otherwise?)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{when} (test,(\%sentence;)*)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{otherwise} (\%sentence;)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{test} (\%condition;)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{and} ((\%condition;),(\%condition;)+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{or} ((\%condition;),(\%condition;)+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{not} (\%condition;)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{equal} (\%value;,\%value;)>
<!\textsl{ATTLIST} equal caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{begins-with} (\%value;,\%value;)>
<!\textsl{ATTLIST} begins-with caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{ends-with} (\%value;,\%value;)>
<!\textsl{ATTLIST} ends-with caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{contains-substring} (\%value;,\%value;)>
<!\textsl{ATTLIST} contains-substring caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{in} (\%value;, list)>
<!\textsl{ATTLIST} in caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{list} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} list n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{let} (\%container;, \%value;)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{append} (\%value;)+>
<!\textsl{ATTLIST} append n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{out} (b|chunk)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{modify-case} (\%container;, \%stringvalue;)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{call-macro} (with-param)*>
<!\textsl{ATTLIST} call-macro n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{with-param} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} with-param pos CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{clip} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} clip pos CDATA \textsl{#REQUIRED}
               part CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{lit} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} lit v CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{lit-tag} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} lit-tag v CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{var} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} var n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{get-case-from} (clip|lit|var)>
<!\textsl{ATTLIST} get-case-from pos CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{case-of} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} case-of pos CDATA \textsl{#REQUIRED}
                  part CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{concat} (\%value;)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{chunk} (\%value;)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{pseudolemma} (\%value;)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{b} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} b pos CDATA \textsl{#IMPLIED}>

\end{alltt}
\end{small}

\newpage
\section{DTD del mòdul postchunk}
\label{ss:dtdpostchunk}

DTD per al format de les regles de transferència estructural del mòdul
postchunk. Aquesta definició ve amb el paquet \texttt{apertium}
(última versió) que es pot descarregar de
\url{http://www.sourceforge.net}. La descripció dels diferents
elements es troba en l'apartat \ref{formatotransfer}.

\begin{small}
\begin{alltt}
<!\textsl{ENTITY} \% condition "(and|or|not|equal|begins-with|
                       ends-with|contains-substring|in)">
<!\textsl{ENTITY} \% container "(var|clip)">
<!\textsl{ENTITY} \% sentence "(let|out|choose|modify-case|
                      call-macro|append)">
<!\textsl{ENTITY} \% value "(b|clip|lit|lit-tag|var|get-case-from|
                   case-of|concat)">
<!\textsl{ENTITY} \% stringvalue "(clip|lit|var|get-case-from|
                         case-of)">

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{postchunk} (section-def-cats, 
                      section-def-attrs, 
                      section-def-vars, 
                      section-def-lists?, 
                      section-def-macros?, 
                      section-rules)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-cats} (def-cat+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-cat} (cat-item+)>
<!\textsl{ATTLIST} def-cat n ID \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{cat-item} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} cat-item name CDATA \textsl{#REQUIRED}>
 
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-attrs} (def-attr+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-attr} (attr-item+)>
<!\textsl{ATTLIST} def-attr n ID \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{attr-item} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} attr-item tags CDATA \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-vars} (def-var+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-var} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} def-var n ID \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-lists} (def-list)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-list} (list-item+)>
<!\textsl{ATTLIST} def-list n ID \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{list-item} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} list-item v CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-def-macros} (def-macro)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{def-macro} (\%sentence;)+>
<!\textsl{ATTLIST} def-macro n ID \textsl{#REQUIRED}>
<!\textsl{ATTLIST} def-macro npar CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section-rules} (rule+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{rule} (pattern, action)>
<!\textsl{ATTLIST} rule comment CDATA \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{pattern} (pattern-item+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{pattern-item} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} pattern-item n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{action} (\%sentence;)*>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{choose} (when+,otherwise?)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{when} (test,(\%sentence;)*)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{otherwise} (\%sentence;)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{test} (\%condition;)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{and} ((\%condition;),(\%condition;)+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{or} ((\%condition;),(\%condition;)+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{not} (\%condition;)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{equal} (\%value;,\%value;)>
<!\textsl{ATTLIST} equal caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{begins-with} (\%value;,\%value;)>
<!\textsl{ATTLIST} begins-with caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{ends-with} (\%value;,\%value;)>
<!\textsl{ATTLIST} ends-with caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{contains-substring} (\%value;,\%value;)>
<!\textsl{ATTLIST} contains-substring caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{in} (\%value;, list)>
<!\textsl{ATTLIST} in caseless (no|yes) \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{list} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} list n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{let} (\%container;, \%value;)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{append} (\%value;)+>
<!\textsl{ATTLIST} append n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{out} (b|lu|mlu)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{modify-case} (\%container;, \%stringvalue;)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{call-macro} (with-param)*>
<!\textsl{ATTLIST} call-macro n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{with-param} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} with-param pos CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{clip} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} clip pos CDATA \textsl{#REQUIRED}
               part CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{lit} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} lit v CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{lit-tag} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} lit-tag v CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{var} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} var n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{get-case-from} (clip|lit|var)>
<!\textsl{ATTLIST} get-case-from pos CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{case-of} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} case-of pos CDATA \textsl{#REQUIRED}
                  part CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{concat} (\%value;)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{mlu} (lu+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{lu} (\%value;)+>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{b} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} b pos CDATA \textsl{#IMPLIED}>

\end{alltt}
\end{small}

\newpage
\section{DTD del format dels diccionaris}
\label{ss:dtddiccionario}

DTD per al format dels diccionari. Aquesta definició ve amb el paquet
\texttt{apertium} i amb el paquet \texttt{lttoolbox}.

\begin{small}
\begin{alltt}
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{dictionary} (alphabet?, sdefs?,
                      pardefs?, section+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{alphabet} (\textsl{#PCDATA})>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{sdefs} (sdef+)>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{sdef} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} sdef n ID \textsl{#REQUIRED}>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{pardefs} (pardef+)>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{pardef} (e+)>
<!\textsl{ATTLIST} pardef n CDATA \textsl{#REQUIRED}>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{section} (e+)>

<!\textsl{ATTLIST} section id ID \textsl{#REQUIRED}
                  type (standard|inconditional|postblank) \textsl{#REQUIRED}>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{e} (i | p | par | re)+>
<!\textsl{ATTLIST} e r (LR|RL) \textsl{#IMPLIED}
            lm CDATA \textsl{#IMPLIED}
            a CDATA \textsl{#IMPLIED}
            c CDATA \textsl{#IMPLIED}
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{par} \textsl{EMPTY}>
<!\textsl{ATTLIST} par n CDATA \textsl{#REQUIRED}>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{i} (\textsl{#PCDATA} | b | s | g | j | a)*>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{re} (\textsl{#PCDATA})>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{p} (l, r)>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{l} (\textsl{#PCDATA} | a | b | g | j | s)*>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{r} (\textsl{#PCDATA} | a | b | g | j | s)*>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{a} \textsl{EMPTY}>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{b} \textsl{EMPTY}>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{g} (\textsl{#PCDATA} | a | b | j | s)*>
<!\textsl{ATTLIST} g i CDATA \textsl{#IMPLIED}>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{j} \textsl{EMPTY}>
        
<!\textsl{ELEMENT} \textbf{s} \textsl{EMPTY}>

<!\textsl{ATTLIST} s n \textsl{IDREF} \textsl{#REQUIRED}>

\end{alltt}
\end{small}


\newpage
\section{DTD dels paradigmes del formulari}
\label{ss:dtdparadigmes}

DTD per al format dels fitxers de paradigmes que utilitza l'eina de formularis. Aquesta definició ve amb el paquet
\texttt{apertium-lexical-webform}.

\begin{small}
\begin{alltt}


<!\textsl{ELEMENT} \textbf{form} (entry)+>

<!\textsl{ATTLIST} \textbf{form}
        lang CDATA \textsl{#REQUIRED}
        langpair CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{entry} (endings, paradigms)+>

<!\textsl{ATTLIST} \textbf{entry}
        PoS CDATA \textsl{#REQUIRED}
        nbr CDATA \textsl{#IMPLIED}
        gen CDATA \textsl{#IMPLIED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{endings} (stem, ending+)>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{stem} (\textsl{#PCDATA})>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{ending} (\textsl{#PCDATA})>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{paradigms} (par+)>

<!\textsl{ATTLIST} \textbf{paradigms} howmany CDATA \textsl{#REQUIRED}>

<!\textsl{ELEMENT} \textbf{par} \textsl{EMPTY}>

<!\textsl{ATTLIST} \textbf{par} n CDATA \textsl{#REQUIRED}>



\end{alltt}
\end{small}




\end{document}